TV3 no és la meva (4). Penós reportatge de 30 minuts sobre El Carmel

Aquest vespre m’he sentit maltractat per la petita pantalla de televisió. He vist una pel·lícula que començava amb convergents i ecosocialistes intentant justificar allò que era injustificable sobre el pacte que s’havia arribat sobre l’estatutet. Acord que no havia estat subscrit encara pels anomenats independentistes, però els hi vist molt fora de joc, ja que han deixat entreveure que tot esta dat i beneït malgrat restin algunes qüestions per resoldre i han gosat afirmar que l’estatutet ja no és aquell projecte que fou aprovat pel Parlament. Mentre totes aquestes imatges passaven com una pel·lícula ja havies vist i ja sabies el desenllaç, apareixen els dirigents del PSC contents i somrients, i també el president, amb una altra d’aquelles maragallades: “Comencem avui l’Espanya plural”. Una d’aquelles afirmacions que no se les creu ni ell.

Si amb tot aquest espectacle, d’un vespre de diumenge, no en teníem prou, TV3 ha acabat de sentenciar el trist cap de setmana amb el reportatge de 30 minuts sobre El Carmel.

Ho sento pels professionals que l’han fet, però trobo que ha estat un treball dirigit des de la plaça de Sant Jaume. Amb aquest reportatge s’ha volgut maquillar la mala gestió que es va dur a terme fa un any amb la crisi d’El Carmel.

[@more@]

La sinopsis del programa 30 minuts diu: “Una part del reportatge també es dedica a analitzar amb una certa perspectiva del que va passar ara fa un any i les repercussions de tota mena que això ha comportat: polítiques, legislatives, judicials, etc.”

Això no he vist per enlloc. En canvi si que he vist i escoltat al conseller Nadal que afirmava que mai sabrem el què va passar, ja que tot fou una suma de moltes irregularitats. També he vist i escoltat al president de la comissió que va investigar el cas, Joan Boada, en un tall de veu en el que assenyala que es va tenir molta sort, ja que si hagués passat uns metres més enllà, haguéssim parlat de víctimes humanes.

El documental, també ens ha volgut recordar que el govern espanyol ha invertit diners en la recuperació del barri i que l’Ajuntament té un programa ambiciós per a tot El Carmel.

I ens han remarcat una i moltes vegades que després d’un any es camina cap a la normalitat, amb les botigues i els nous habitatges. I que els afectats poc a poc es van refent. Tot això últim és el que realment desitja el veïnat. Per descriure tot això no calia un reportatge

Però si es fa, ens hagués agradat veure un treball ambiciós i producte d’una investigació periodística. Un reportatge que hagués aportat noves dades sobre el forat es va obrir i si l’accident es podia haver evitat. Així com també, una repassada de la mala gestió que es va dur amb una autocrítica de les diferents administracions. No sé, he quedat molt decebut i m’ha semblat un publi-reportatge del tripartit.

Però per uns moments, reflexionem. Què podíem esperar, un any desprès, d’un reportatge sobre El Carmel, visionat a la televisió pública dins d’un programa que té molta audiència, si en el seu moment, el govern ja va practicar la censura informativa?

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a TV3 no és la meva (4). Penós reportatge de 30 minuts sobre El Carmel

  1. júlia diu:

    Tv3 ja fa molt de temps, des de la segona meitat de l’etapa convergent, que va força a la deriva i se li veu el ‘plumero’, el dels que manen, és clar. A més, personalment crec que la qualitat ja fa temps que baixa, mentre augmenta de forma alarmant la publicitat. Em sap greu dir-ho, però els informatius són pitjor que els dels altres canals, amb constants refregits. Alguns altres canals eren tan dolents, és clar, que no han tingut més remei que millorar. A TV3 ha passat a l’inrevés. Es queixaven de la davallada d’audiència i en donaven la culpa a les estadístiques parcials. Jo crec que també haurien de fer autocrítica. Però molta gent li resta fidel, per costum i una mena de militància, com passa amb l’Avui, i perquè hi ha poca oferta en català, per ara.

  2. Albert diu:

    Del Carmel és millor no parlar-ne; seria massa llarg. Ara de l’Estatut cal dir que tots sabem que no serà mai el que voldríem i pots dir que és una maragallada això de què avui comença l’Espanya plural, però un polític se’l paga per a què digui el que convé en aquell moment i de cara Espanya està molt bé el que ha dit. Carod-Rovira no és un professor de filosofia, sinó que també se’l paga per dir el que convé i això és just el que no ha sapigut fer des del principi (Perpinyà, el cava, etc.). No és encertat dir estatutet quan sabem que posa nerviós a alguns de les casernes. ¿A on es vol anar a parar? El Conde Duque de Olivares va castellanitzar Catalunya “sin que se note el cuidado” doncs nosaltres hem d’avançar de la mateixa manera

Els comentaris estan tancats.