Filtracions periodístiques interessades v periodisme en defensa de la ciutadania

Em sembla al·lucinant que aquests dies, El Periódico de Catalunya i El País estiguin difonen els informes i enquestes encarregades per l’anterior govern en benefici partidista amb diners públics com si fos un serial televisiu. No seré jo qui defensi als convergents, però deploro les filtracions periodístiques que s’estan duent a terme, per considerar-les interessades políticament, en lloc de denunciar unes pràctiques anòmales (aquestes i totes) que s’han d’evitar en nom de l’ètica democràtica.

Els periodistes i les empreses periodístiques tenen constància que la majoria dels gabinets de comunicació de les diferents Administracions en fan d’informes i enquestes molt semblants a les que han trobat a l’arxiu de presidència. Per què ara i no en els seus respectius moments no s’han posat en qüestió aquest tipus d’afers? Per què no s’ha dut a terme un treball d’investigació periodístic seriós sobre el tema? O és què esperem sempre filtracions interessades, la feina feta i encarrilada políticament, per omplir fulls de paper? On és el periodisme d’investigació?

[@more@]

I es que els principals culpables de la situació, ja no són els polítics, sinó els periodistes i les empreses de comunicació, que s’estan convertint en veritables corretges de transmissió dels partits.

La qüestió és que no hi ha d’independència, empreses periodístiques i polítics es necessiten, per això es controla i se censura als professionals de la comunicació. Ho fan polítics d’un signe, com polítics d’una altra.

Enmig de la polèmica d’aquests dies, ens vam trobar la nit de dimecres passat amb un cara a cara a La Nit al Dia, entre Madí i Boada, que en lloc d’aclarir la situació, encara se’n va embolicar més i la sensació que va tenir la ciutadania, quan se’n va anar dormir és que li estaven prenent el pèl, convergents i el tripartit..

La Mònica va fer l’esforç de posar ordre, però l’afer estava viciat d’entrada, a causa de l’inici de les filtracions a la premsa escrita. I és que encara estem molt lluny d’aquell periodisme, que algú qualificaria de romàntic, que estava al servei i en defensa de la ciutadania. Tot i així, cal recuperar-lo per higiene democràtica i perquè s’identificaria amb anhels de llibertat del nostre poble.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Filtracions periodístiques interessades v periodisme en defensa de la ciutadania

  1. Aquests aprenents de bruixot del tristpartit han oblidat que no fa pas gaire temps, el responsable de Comunicació (versió ERC) a qui substituí Enric Marin Otto, un conegut teu que cites tot sovint, anomenat Miquel Sellarès [(a) el Mariscal], hagué de sortir –per 2n cop en la seva “biografia”, tot un rècord Guinnes!– cames ajudeu-me del Govern de Dalt a causa del famós “protocol” de control de la premsa i dels mitjans audiovisuals.

  2. Sempre has de ser mascarat per una paiella i no hi ha un palmu de limpiu, qui estigui net de pecat ke tiri la primera pedra i tothom veu la palla a l’ull d’altri i no veu el tronco al seu, ai, senyor, perquè no ens deixen cardar tranquils, els putílics???

  3. júlia diu:

    No sé si pensen que tenim mala memòria -que potser és veritat- o què, i, sí, el periodisme -amb alguna excepció molt petita- és massa partidista, sensacionalista i moltes -istes més.

Els comentaris estan tancats.