El progressisme mal entès tanca files a l’entorn del Col·legi de Periodistes de Catalunya

No estava massa convençut d’anar a votar a les
eleccions per degà i la nova junta, però un correu electrònic que vas rebre des
de la candidatura de Huertas em va fer decidir dipositar el meu vot a favor de
la candidatura de la Pilar Antillach i els companys del Grup de Periodistes
Ramon Barnils
que es presentaven.

El correu de Huertas Claveria em va fer
reflexionar i em vaig adonar com els socialistes van a per totes per evitar
perdre certs llocs de poder. A tot arreu on son actuen de la mateixa manera. Ho
volen tenir tot controlat i sobretot el Col·legi de Periodistes, entitat que
representa un referent de prestigi al si de món de la comunicació del
Principat, tot i que hagi perdut una certa credibilitat darrerament, per això
tenia dubtes per dipositar el meu vot. Però no volia deixar en mans d’aquestes
persones el futur del Col·legi.

[@more@]

Aquesta reflexió també se l’han fet companyes
i companys de professió, però no han anat a votar, com una acció de protesta.
És legítima aquesta postura, però s’ha perdut una oportunitat de trencar la
monopolització del poder per donar entrada a la renovació, un alè de frescura a
l’entitat per reformar la casa per dins i per fora i sobretot per donar
prestigi a la nostra malmesa professió. En canvi, els socialistes han tancat
files a l’entorn de la candidatura de Huertas Claveria i han jugat molt fort.
Ho saben fer, mentre nosaltres ens perdem pel camí cercant certs purismes.

Amb el control del Col·legi, el progressisme
mal entès encapçalat pels socialistes s’han assegurat, entre altres coses, que
l’entitat no pugui desenvolupar un reflexió crítica sobre el periodisme pel que
fa a les seves relacions amb el poder de les institucions. És a dir, que és
poden donar més casos com el famós protocol com el Carmel o que el famós codi
deontològic resti paper mullat.

Només ens resta, dignificar la nostre
professió amb el dia a dia i ser molt rigorosos amb l’actuació del Col·legi per
generar contradiccions al seu si per les seves possibles complicitats amb el
poder polític i les empreses periodístiques.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.