Ens hem acomiadat d’en Lluís Viladrich a les alzines de Santa Maria d’Avià

En un acte molt emotiu, familiars, amics i
alumnes ens hem acomiadat d’en Lluís aquesta tarda. En Lluís era un home
apassionat pel Berguedà, per la natura i sobretot per la recerca sobre el país.
No havíem parlat gaire, però les poques vegades que ho van fer les nostres
converses giraven a l’entorn dels àmbits esmentats. M’agradava escoltar-lo per
endinsar-me amb els ulls clucs per una comarca que estic descobrint poc a poc.
Encara recordo la darrera trobada, per setmana santa al passeig de la Pau, em
va passar el números dels mòbils per quedar i anar a veure les troballes d’un
poblat romà que s’havien descobert entre Gironella i Casserres. Quan hi anem et
tindrem present.

Les paraules de comiat dels seus amics i
familiars ens han fet conèixer encara més la personalitat d’en Lluís i m’hagués agradat poder-les reflectir en
aquest escrit. Ja que no ho he pogut fer, he donat un cop d’ull per la xarxa i
m’he trobat aquest comentaris en el seu record.

[@more@]

Moisès Rial de Gironella titula el seu bloc: “Lluís Viladrich, a reveure
per sempre, company. Has deixat petjada, i no serà en va “
.

Jordi Simón comenta a Tagast.net: “Em dol
haver de fer esment a la trista desaparició del company Lluís Viladrich, amic i
tertulià. Persones com ell ens ensenyen a viure millor, a disfrutar més del món
que ens envolta, a respectar-lo i fins i tot a estimar més, no només les coses,
les plantes i els animals sinó especialment a les persones que coneixem i que,
com ell, estan disposats a compartir… (+)
.

També el recorden l’IES Pere Fontdevila de Gironella i
l’IES Guillem de Berguedà de Berga.

Lluís, un ocell del Berguedà m’ha dit que
t’agradava molt la cançó d’Abril 74, aquesta tarda te l’hem cantada enmig de
les alzines de Santa Maria d’Avià

Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca,
digueu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la,
que encara hi ha combat.

Companys, si coneixeu el cau de la sirena,
allà enmig de la mar,
jo l’aniria a veure,
però encara hi ha combat.

I si un trist atzar m’atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
si guanyem el combat.

Companys, si enyoreu les primaveres lliures,
amb vosaltres vull anar,
que per poder-les viure
jo me n’he fet soldat.

I si un trist atzar m’atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
quan guanyem el combat.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.