L’anomenat entorn socialista, el progressisme mal entès

Allò que venien denunciant des d’aquestes
pàgines, com el tramat socialista s’exten per perpetuar-se en el poder, eliminar
qualsevol insurgència i mantenir així el camí lliure per imposar la seva llei
sota la bandera del progressisme, ha quedat al descobert amb la troballa a la
xarxa que ha fet en Vicent Partal.

Ho havia dit moltes vegades a persones de bona
fe, a persones d’una manera o altra
m’havien titllat de convergent pel meu atac visceral als socialistes,
com si tingués un problema personal amb els socialistes.

No és així companys i companyes, el que em
sabia greu és que tothom quedava
enlluernat per l’esquerranisme socialista i per aquella famosa frase que més un
cop hem sentit dels seus dirigents, no som un partit nacionalista som ciutadans del món i aquella altra, som catalanistes i d’esquerra

D’altra banda, sense voler donar oxigen als
convergents, aquest entorn socialista s’alegrava de conquerir el poder de la
Generalitat per acabar amb 23 anys d’hegemonia convergent, però no he trobat a
ningú que parlés en el seu moment del poder socialista a l’entorn de
diputacions i Ajuntaments de tota l’àrea metropolitana.

I el que em sap més greu, és que un partit
que s’autoqualifica d’independentista
els hagi donat aquest poder que necessitaven per controlar tot el país.

[@more@]

No s’ha volgut reconèixer mai que des
d’aquestes administracions s’ha actuat amb prepotència, fent les coses perquè
s’havien de fer i sense una planificació, ara fent això i ara fem allò i amb un
dirigisme de partit clàssic, és a dir, marxista-leninista.

Des de l’Ajuntament de Sant Just Devern i alguns ajuntaments del Baix Llobregat he
vist com actua tot el tramat socialista. S’ha desmobilitzat a la societat
civil, s’ha fiscalitzat a les entitats locals. Han fet de la cultura un gran
negoci, creant circuits on només tenien cabuda els de la seva corda. S’ha
despersonalitzat la vida associativa
local.

Des dels ajuntaments s’han volgut fer creure
que es feien polítiques d’esquerres, quan en la realitat s’han pujat els
impostos, s’han potenciat les escoles concertades i s’ha desvaloritzat l’escola
pública, tot i que el discurs socialista era el de potenciar l’escola pública
mentre els fills de regidors i alcaldes portaven els seus fills a la privada.

Pel que fa a la indústria del totxo i la planificació
desorbitada de territori, principalment del Baix Llobregat, presumptament
alguna cosa han tingut a veure els ajuntaments socialistes.

Amb tot això i altres coses, al carrer
Nicaragua de Barcelona s’ha gestat una gran empresa que controla a tot un gran entorn
que d’una manera o altra viu de la gran mamella socialista. Empresa que aquest entorn vol conservar i fer-la cop
més gran per assegura-se com a mínim la jubilació. Per això han fet tot el
possible per evitar perdre el control d’entitats com ara el Col·legi de
Periodistes i faran tot el possible per no perdre el referèndum ni el control de la Generalitat.

Ho tenim molt difícil, però no impossible
davant d’aquest monstre hermèticament ben consolidat. Per això la lluita
independentista no és pot plantejar només com a una maquinaria electoral

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.