“abandonar la via estatutària i plantejar el plet entre Catalunya i Espanya”

Ho ha dit en Miquel Sellarès a l’Actual, i penso que ho ha dit molt bé. Aquesta afirmació rotunda és l’inici del camí, el que em sap és que s’hagi perdut el temps i sobretot esforços i s’hagin generat moltes males històries entre el conjunt de catalanes i catalans que volem exercir plenament de ciutadans d’una nació reunificada, independent i solidària.

Si tenim clar aquesta afirmació, només cal endinsar-nos mar en dins cap Ítaca a la recerca de complicitats per incidir amb el nostre tarannà al conjunt de la població del país per reforçar el teixit social.

Ara no és el moment de pensar en eleccions. La via electoral no ha de ser la nostra prioritat més immediata. Hem de tenir present que el nostre projecte, passa en primer lloc, per reconstruir i consolidar el nostre teixit social. I és que hem d’assolir un base sòlida, militant i activa. Per assolir-lo hem de fer molta pedagogia al si de la nació.

Ens hem de re-armar políticament, dia a dia. Hem de tenir clar que la nostra nació no necessita cap Líder mesiànic, ja que l’hem de anar re-construïnt amb l’esforç de cada un de nosaltres, només necessita aglutinar esforços en aquesta línia per generar un referents nacionals.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.