Jo també vull tenir un estat propi (III), per resoldre el conflicte nacional

L’assoliment d’un estat propi és la fita i no les reformes dels diferents estatuts. I és que s’ha de partir sota aquesta premissa i no amb subterfugis per amagar el cap sota l’ala.

Els discursets que no és el moment, que no tenim majoria, que la societat no està preparada, que Esquerra només té el 16% del vots,… ja me’ls conec des de fa molts anys. Us podeu imaginar, el temps que hem perdut? Fins i tot, fa dos dies que ens autoconvencíem que érem una nació, per si algú encara no ho tenia clar. I ens estranya fins i tot que en Pau Gasol digui a tot vent que se sent espanyol. Mentre no tinguem un estat propi, declaracions d’aquestes hi haurà un munt.

Es te molta por en afrontar el problema de cara, tenen por els polítics de l’arc parlamentari sota l’etiqueta independentista, aleshores què hem d’esperar dels esportistes?

La carta que s’està jugant és la del victimisme i la d’agenollar-se davant de Madrid pel que fa al sud de l’Albera. Ho han fet i ho estan fent tots els polítics de l’arc parlamentari. El cas d’en Carod Rovira fou patètic i digne de recordar en els llibres d’història, com un polític amb l’etiqueta independentista dimiteix per ordre del president del govern espanyol, però el que no entenc és que un col·lectiu de persones el considerin com un Déu, però tal com puja baixa, recordeu que va passar amb l’Àngel Colom i la Pilar Rahola.

[@more@]

També em va fer pena el comentari de Joan Puigcercós a l’Avui del diumenge passat on diu “Zapatero ha defensat l’interès dels espanyols. El que em preocupa són els partits catalans que no han defensat els interessos dels catalans. Què ens pensava en Puigcercòs que tot seria caminar sobre una catifa de flors? I és que ho venien d’aquesta manera.

I el que encara no s’entén és com aguanten els que senten catalans dins del PSC, personalment dubto que n’hi hagin.

La ciutadania catalana ja els hi va donar a tots plegatas un toc el dia del referèndum amb la seva actitud d’abstenir-se.

De moment, un dels imparables, l’Hèctor Bofill ha rectificat, de defensor del tripartit al Pacte Nacional . Que prengui bona nota Esquerra, ja que Bofill diu: “si hi ha alguna cosa que es palpa en l’ambient d’aquests mesos és que ERC només repetirà o incrementarà el resultat del 2003 si al votant catalanista se li assegura que no faran José Montilla president de la Generalitat. Més enllà de les fantasies i de les hipocresies, garantir que no hi haurà consellers republicans a les ordres del primer secretari del PSC potser s’acabarà convertint en un factor decisiu que estalviï a ERC un tràngol electoral.”

Però no to és una qüestió de números ni lluites electorals com ens volen fer creure sinó de conscienciació política vers a la legitimitat d’assolir la nostra fita: Un estat propi

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Jo també vull tenir un estat propi (III), per resoldre el conflicte nacional

  1. el podem trobar dins de l’excel·len

Els comentaris estan tancats.