Jo també vull tenir un estat propi (IV), per resoldre el conflicte nacional (1)

Fa dies vaig llegir una entrevista a Jordi Coca i algunes de les seves respostes em van fer reflexionar. L’AVUI ha destacat aquesta frase seva: “A Catalunya impera la inanició espiritual, la pobresa moral. És un país de covards, sobretot en políticadins de l’apartat l’ha fit grossa.

A mi no em m’ha escandalitzat i coincideixo bastant amb el que ha volgut dir amb aquesta afirmació.

A l’entrevista esmentada, Jordi Coca deia: “Catalunya és un desastre molt gran. I si penses en termes de Països Catalans, aleshores la catàstrofe és absoluta. No ens adonem de la nostra petitesa espiritual, cosa que ens està fent molt de mal. És veritat que no som els únics, però… Només cal veure l’Estatut. Si haguéssim anat tots alhora! En canvi, sempre caiem en la por, el conformisme, la traïció. Fa poc, Carme Riera alertava de l’abandonament en què està caient la llengua. Perdre una llengua és perdre una cultura, una visió del món. No veig motius per ser optimista des del punt de vista identitari i cultural”.

[@more@]

Pel que fa a Frankfurt comentava que no aniria: “No hi aniré. Haurien de canviar les coses al cent per cent. A Frankfurt s’hi ha d’anar a presentar únicament la literatura catalana. La resta no m’interessa. I com que això no serà així, doncs no hi aniré. No estaré entre els 200, ni tampoc és tan important que hi sigui, perquè tampoc no tinc res traduït a l’alemany. Ara mateix, la qüestió clau, que es començarà a veure a Frankfurt, és cap on tirem culturalment. Amb un possible president Montilla, entrem en un futur incert. Si tirem pel bilingüisme, això s’ha acabat. Si reforcem la identitat, potser tenim alguna possibilitat”.

I és que ho hem dit més d’un cop des d’aquestes pàgines. Si no tenim un estat propi no és culpa de Madrid ni de Paris, és culpa de nosaltres mateixos i sobretot de l’arca parlamentari català, dels pseudo independentistes, pseudointel·lectuals i del món mediàtic. I això ens ho hauríem de fer mirar, perquè hi ha molts catalans i moltes catalanes de bona fe, i que aquests dies s’estan manifestant a la xarxa i que mereixen un respecte, com a mínim de la classe política que pregona a tot vent el seu independentisme.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Jo també vull tenir un estat propi (IV), per resoldre el conflicte nacional (1)

  1. ddV.cat diu:

    Nosaltres també volem contactar

    vcompany@hotmail.com
    molisimat@hotmail.com

    Mirarem a no desitjat, igual se’ns ha passat.

Els comentaris estan tancats.