Jo també vull un estat propi (1B). El problema lingüístic no està resolt

Em sap greu que en Joan Puigcercòs no se n’adoni que la qüestió no s’ha resolt. Avui ha realitzat unes declaracions totalment fora de lloc i en to electoralista, d’aquells que vol sortir afavorit d’una picabaralla entre els dos adversaris electorals.

No serè jo qui defensi a l’Artur Mas ni a CiU per la seva trajectòria normalitzadora de la llengua, ja que ho han fet fatal amb l’excusa de pertorbar convivència, ajornant d’aquesta manera el conflicte. Dit això, em sembla correcte en Mas s’hagi negat a fer un debat amb Montilla a través d’un canal de televisió espanyol. El que no li ha agradat a Puigcercòs és que en Mas s’hagi negat a fer-ho. Si hagués acceptat, Esquerra hauria omplert blocs i espais televisius per carregar-se a CiU.

Personalment em sap greu haver de parlar d’aquestes guerres de declaracions, però val la pena situar les coses, ja que si hagués una coherència nacional i honradesa política al si d’Esquerra, en Puigcercòs hauria felicitat l’actitud de CiU.

Deixant de banda la qüestió electoral, que fa pudor per seva mediocritat pel que fa a argumentacions i missatges, ja que sembla un espectacle publicitari de baix nivell d’aquells anuncis de blanc i negre d’altres èpoques, m’agradaria centrar-me amb la problemàtica lingüística.

La llengua a part de servir per comunicar-se, un codi per establir un establir, no és neutre, ja que estableix una cosmovisió cultural i configura uns elements simbòlics una determinada comunitat de persones.

I això ens adonem quan parlem en anglès o en espanyol, és per això que no podem caure en el reduccionisme que la llengua només serveix establir una relació entre dues persones.

[@more@]

No s’ha tingut voluntat política de solucionar el problema de soca rel, ja que això significaria reconèixer l’anormalitat, és a dir, el conflicte i ara hem d’afrontar els problemes per la pressió mediàtica de fora i la pressió d’un gran col·lectiu de persones que tenen com a univers simbòlic Espanya.

Una integració que no s’ha assolit i que Esquerra pensava erròniament que penetraria dins d’aquest món perquè havia assolit algunes regidories a l’entorn de l’àrea metropolitana. Els que ens movem més enllà dels entorns nacionalistes o independentistes ho constatem diàriament. Per això no tot són flors i violes i cal actuar en fermesa, però sobretot amb molta mà esquerra.

M’ha agradat que així sortit aquesta problemàtica lingüística, que tothom amaga, però em sap greu hagi estat en època electoral, ja que és una qüestió molt complexa i que cal no abandonar.

S’ha tingut por, CiU no ha volgut anar més enllà per no ser titllada d’anacrònica i poc cosmopolita, però en canvi ha practicat el caciquisme en molts pobles de l’interior, ha desenvolupat una política neoliberal i per aquesta via no ha tingut por de ser considerada ultraconservadora.

Per la seva banda al socialistes, als socialistes els hi va molt bé que el conflicte existeixi, ja que d’aquesta manera poden presentar als independentistes com els pertorbadors de la pau i la convivència, d’aquí la prohibició cautelar de l’anunci que reivindicava l’oficialitat de les seleccions catalanes. I es esquerra no vol entrari, per no ser identificada amb Convergència i per això van de “progres”.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Jo també vull un estat propi (1B). El problema lingüístic no està resolt

  1. Favier diu:

    Visca Suècia,

    doncs precisament el PCPC no seria una organització independentista. Diria que actualment no són el mateix partit que el PCPE (partit comunista de los pueblos d’Espanya), encara que si que hi tenen vincles orgànics. Allò de les contraparts.

    Això deixa en mal lloc el tema de l’independentisme a algú que parteix del sintagma nominal “de los pueblos d’Espanya”.

    Són gent d’esquerres, això sí, i potser en algun moment donat poden ser aliats, però ells estan fent campanya per la 3a república espanyola i burgesa. Estaria bé no fer tres cops el camí errat.

    Salut

Els comentaris estan tancats.