Jo també vull un estat propi (B2). L’oposició a les llibertats nacionals es troba al país

Els que portem anys i panys en aquesta lluita sabem molt bé que des de casa nostra es barra el pas a la Independència, per això una part important de l’oposició a les llibertats nacionals no cal cercar-lo ni a Madrid ni a París.

Ho he dit moltes vegades en petit comitè i en privat, i fins i tot, ho he remarcat en alguns dels meus escrits. Aquesta actitud de rebuig la he viscut en les meves pròpies carns quan es difonia als anys 80 aquell eslògan de l’independentisme tranquil per marcar diferències en relació a l’Esquerra Independentista. La memòria històrica no s’ha de fer només per recordar el passat més llunyà, sinó el més present i us adonareu d’on surt l’esclat de l’independentisme i qui posa pals a la roda.

També reconeixem els nostres errors, el principal d’ells, el que no hem sabut encara vertebrar un moviment amb cara i ulls, tot i els nostres esforços, però la nostra fermesa en la lluita ha donat fruits com les Candidatures d’Unitat Popular.

S’ha resistit a la repressió policial, a la marginalitat que ens ha posat el món mediàtic, però la batalla més gran a combatre la tenim a casa nostra. I l’Esquerra independentista ho ha patit.

[@more@]

Us imagineu tot aquest esforç unit amb tot el conglomerat de persones que no militen activament en organitzacions i que es declaren independentistes. I a més afegim, a tots aquells que es belluguen en el mon associatiu i a l’entorn d’organitzacions nacionalistes. I a tot aquest conjunt els unim, una tasca decidida i ferma de les direccions de certes organitzacions polítiques i cíviques en el desplegament d’una praxis política de caire independentista.

En pocs anys, seríem un país independent i els nostres esforços es dirigirien a reconstruir una societat més lliure, ja que el país que tindríem l’hauríem de reconstruir de nou, però ens estalviaríem lluites com el de la llengua i el reconeixement nacional.

Reflexioneu i us adonareu on es troba l’enemic que no ens deixa avançar. Això no vol dir, que els que estem convençuts hem de caure en aquest victimisme, no. Tot el contrari, hem de continuar endavant fent les coses millor per vertebrar un veritable procés d’alliberament nacional.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Jo també vull un estat propi (B2). L’oposició a les llibertats nacionals es troba al país

  1. Quanta raó. I quina sensació d’impotència intentar fer i avançar i trobar-se les portes sistemàticament tancades a mitjans i organitzacions amb por de perdre el seu petit quadradet de poder. Miquel Martí i Pol ho va dir en un poema musicat per Lluís Llac:

    “Tenim a penes
    el que tenim i prou: l’espai d’història
    concreta que ens pertoca, i un minúscul
    territori per viure-la. Posem-nos
    dempeus altra vegada i que se senti
    la veu de tots solemnement i clara.
    Cridem qui som i que tothom ho escolti.
    I en acabat, que cadascú es vesteixi
    com bonament li plagui, i via fora!,
    que tot està per fer i tot és possible.”

  2. Dessmond diu:

    Bé, si a l’enemic li regales la presidència de la Generalitat… clar que no avançarem ni a cop d’escombra!

  3. Favier diu:

    Jo votaré la proposta de http://www.justiciatora.net

    Un vot nul, el vot més útil en aquestes eleccions

Els comentaris estan tancats.