Ho sento, però tot no suma fins que no vertebren un moviment rupturista

Mentre cadascú faci la guerra per la seva banda i es cregui que el què fa és el millor per assolir la Independència només sumarem a la llista d’associacions, fundacions, col·lectius i partits. Cal dir que és una estratègia respectable i que demostra que l’independentisme resta encara viu. Ara bé, per aquesta via no avançarem en l’assoliment de petits espais de llibertat que ens permetin incidir obertament al si de la ciutadania, ja que estarem com sempre marejant la perdiu i esdevindrem un cas curiós digne d’estudi per a futures tesis universitàries sobre el voler i no poder.

Sóc conscient que tot és molt complexa, per alhora també és molt senzill, si realment volem esdevenir un país independent.

[@more@]

De moment de l’arc parlamentari no podem esperar gran cosa, tothom està, d’alguna manera o altra hipotecat per mantenir el rol de parlamentaris, ja que els vots els asseguren un modus operandi per seguir existint.

Més enllà de l’arc parlamentari hi ha un sector de la població en la que ens situem tots els que estem en diferents associacions, fundacions, col·lectius i partits que tenim com a un dels nostres objectius prioritaris la Independència.

Aleshores, enlloc de mantenir-nos tots plegats amb l’ús de la veritat, comencem a establir canals de relació per a vertebrar un moviment rupturista, sense que ningú abandoni la seva raó d’existir, aglutinant esforços i confluint en punts molt bàsics

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Ho sento, però tot no suma fins que no vertebren un moviment rupturista

  1. alexis diu:

    OK.. tens alguna proposta concreta? si es fa aluna cosa en aquesta línia jo m’hi afegeixo.

  2. Xavier Mir diu:

    Quan parles de ruptura, a què et refereixes exactament? A la independència en si? A un exercici de desobediència organitzada? Em pots ampliar referents a través d’algun enllaç? Gràcies.

  3. A mi em sembla que dir que cal ser molt agosarat per afirmar que ERC “és la mínima representació de l’independentisme al Parlament” quan al Debat de TV3 el president de dit partit no mencionà en cap moment que volen la Independència de Catalunya. Atès que ERC fa la mateixa política que CiU –encara que amb socis espanyols diferents–, per què d’ERC és pot dir alegrement que és independentista i CiU no?
    En això de l’independentisme, pel que fa a ser-ho o no ser-ho, caldria partir d’una base de mínims. Per exemple, contra la bajanada aquella de que “és català tothom que viu i treballa a Catalunya”, diria que és català aquell que n’ha nascut i que el que ho vol ser; doncs “independentista”, igual, ho és qui ho vol ser (en principi).
    Quan hom vol ser una cosa, ho diu, no s’ho calla com el Carod.

  4. alenar diu:

    Xavier Mir,

    Moviment rupturista = moviment per obrir un prpcés d’alliberament nacional = moviment independentista.

    Salut

  5. ddriver diu:

    tots units fem força.Tota la rao.El primer es el primer i aixo es diu indpendencia,despres cadascu ja sera del costat que volgui ser pero dins un pais independent

Els comentaris estan tancats.