Immigració, Montilla, bèsties grosses i mentides polítiques

He rebut aquest interessant escrit de l'Anna Buscallada 

El clima polític de rebuig a la monarquia espanyola i de defensa de l’autodeterminació d’aquests dies (rebuig del rei borbó, referèndum d’autodeterminació a Euskadi etc.) ha deixat en un segon pla un debat important, encetat el dia 24 de setembre proppassat per Hèctor López Bofill amb la publicació d’un article provocador a l’Avui sota el títol de “Premiar el gueto”.

[@more@]

En aquest paper aquest intel·lectual sobiranista deia veritats com una casa de pagès quan mostrava l’error d’haver alçat al màxim poder de Catalunya-Principat, José Montilla, un representant conspicu de l’espanyolisme, fet que tenia com a conseqüència uns mitjans de comunicació institucionals farcits de referents espanyolistes (ho sentim cada dia: Espanya aquí, Espanya allà, els espanyols fem i deixem de fer etc. etc.) i la propagació d’un discurs contrari a la defensa de la nació catalana. L’autor centrava el seu article, però, en el fet d’haver “tolerat i fomentat el gran gueto” “dels fills i els néts de la immigració …que viuen a les ciutats catalanes com si visquessin a Leganés o a Dos Hermanas”, fent passar, en aquest cas, bou per bèstia grossa.

Aquest article ha suscitat diferents respostes provinents de la immigració i també d’ERC. Hom ha retret a l’autor, amb raó, que, malgrat que són un fet provat les pràctiques clientelars dels partits espanyolistes (principalment el PSOE) de mantenir bosses de votants per mitjà del foment de l’espanyolisme entre la immigració d’origen espanyol, no és una anàlisi gaire precisa el fet d’atribuir a la immigració (així, a l’engròs) les dificultats socials de la llengua catalana. Les dificultats socials de la llengua catalana tenen fonamentalment una causa política, el règim parlamentari monàrquic espanyol prolongació, en tantes coses, del franquisme, i aquesta causa política es troba dins la població catalana independentment de l’origen geogràfic. Qui vota els partits espanyolistes? De quin origen són els líders d’aquests partits? La implicació de la població “autòctona” en les organitzacions espanyolistes és profunda, i més encara si examinem el fenomen a nivell del conjunt dels Països Catalans.

D’altra banda, tot i la massa immigrada important que es mostra impermeable a la llengua catalana, la realitat ha demostrat el bagatge important de fills i filles de la immigració que han anat engruixint de manera permanent la militància dels partits independentistes. Hèctor López Bofill ha fet una anàlisi poc afinada de la immigració perquè no ha analitzat l’aspecte positiu d’un fenomen políticament molt rellevant, el caràcter subversiu de la presa de consciència de la persona immigrada, sense el qual no hauríem pogut mai pensar a ser independents: el seu compromís amb el país és molt més nítidament polític, i alliberat de les càrregues d’autoodi i acomplexament que aclaparen les generacions catalanes sotmeses per segles d’història. La ruptura independentista no seria possible sense aquest ferment de la nova població que ha anat abraçant la causa de la nació catalana amb esperit lliure i valentia. Per paradoxal que pugui semblar, el futur de la llengua catalana es troba, d’una manera decisiva, en la consciència política que pugui arribar a assolir la població immigrada com a aliada fonamental d’unes noves pràctiques lingüístiques.
Finalment cal assenyalar que l’aspecte més negatiu d’aquest debat ha estat la continuació de les mentides d’aquells qui volen defensar l’”estratègia” indefensable de donar poder a l’espanyolisme amb el pretext mentider d’una imaginària aproximació a la població d’origen espanyol amb aquest procediment. Justificar el suport a l’espanyolisme per a mantenir unes poltrones, d’una manera tan barroera i manipuladora, és un error gravíssim que no té altra conseqüència que contribuir a augmentar la confusió en una qüestió políticament massa important. Barrejar-hi la immigració és una perversió que no hem de permetre i que cal que denunciem obertament, de manera constant i a tot arreu.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.