El Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya té indexats 520 documents sobre els Països Catalans. Només la Biblioteca de la Universitat de Barcelona té 341.
Possiblement ara amb el domini CAT, podrem saber el nombre de pàgines web del conjunt de la nostra nació.
Joan Fuster deia a Països Catalans: problema i programa
“L’expressió "Països Catalans", malgrat tot, es feia inevitable. Hi havia precedents: el més antic que fins ara coneixem és valencià i del 1875. Basta que un valencià o un mallorquí – de tot l’arxipèlag, s’entén – pensi cinc minuts en ell mateix i en la història dels seus perquè perdi l’escrúpol de dir-se "català". Algunes publicacions dels anys 20 o dels 30 ja empraven això de "Països Catalans". L’alternativa més raonable era "Països de Llengua Catalana". En la penosa penitència de la Guerra d’Espanya, em sembla que fou Alexandre Cirici Pellicer qui va ressuscitar la denominació "Països Catalans". Jo m’hi vaig apuntar de seguida. En un paper titulat precisament Qüestió de noms vaig justificar la tria. La histèria provinciana que al País Valencià i a les Illes ha suscitat el progressiu ús de "Països Catalans" ve a confirmar-me en l’encert d’aquella promoció. No pas provocació. Perquè hi ha un "fet", que hem d’anomenar. Si no és "Països Catalans", com? Hi ha molts valencians i molts mallorquins que s’irriten, si se senten dir catalans. I moltíssims catalans estrictes que mai no han pensat que els valencians i els mallorquins – i els rossellonesos – som nacionalment uns amb ells.”
[@more@]
