Que la dreta em barri el pas en algunes coses, ho entenc, és la seva ideologia, però que l’esquerra em castigui amb repressió, prohibicions, multes, més policies de tot tipus, més presons no ho acabo d’entendre.
Ara em direu que si no és així, això seria Can seixanta. Possiblement, no ho nego pas, però me n’adono que estem construïm una societat dura, una mena de selva per sobreviure enlloc de conviure.
Allò que no s’ensenya a la majoria de les famílies, ni a moltes escoles ni molt menys als centres laborals és a ser una bona persona, perquè això no és quantificable i això no dóna diners.
[@more@]
Potser per vosaltres això és “kumba”, però ho considero primordial al si d’una societat democràtica amb valors d’esquerra, més enllà de la repressió que en el fons genera tensió i odi.
Una bona persona és començar dia amb alegria, aixecar-se del seient de l’autobús i oferir-lo a una persona gran, entra a la classe o a la feina content. Si la teva feina es darrera d’un taulell sé amable amb usuaris. Practicar constament la salutació…
Que té que veure tot això amb les polítiques d’esquerra i les retallades de llibertat, doncs que abans de qualsevol mena de repressió el que cal fomentar són polítiques socials per acabar amb els desequilibris econòmics.
Abans de qualsevol pla coactiu, cal promoure valors de solidaritat, de compromís, de respecte, d’amor…
Tot és molt complexe, d’acord, però ser una bona persona és un dels principis per la convivència en una societat autènticament democràtica i amb valors d’esquerra, molt més enllà de la repressió.
Ho sento, però prefereixò ser un “Kumba” i si és possible fer una BO cada dia. I és que la llibertat no és regula amb lleis escrites. Construim entre tots un entorn més humà
Creus que hi ha una alternativa a l’esquerra que no sigui la dreta? El món està dividit només entre dretes totalitàries i esquerres bona gent, o ets capaç de veure més enllà de Hitlers i Stalins?
Perquè una societat democràtica va sempre lligada a uns valors d’esquerra? I, si creus que és així, series capaç de dir quins són aquests valors?
Naturalment que hi ha persones (bones persones) que promouen valors d’esquerra, però aquestes no hi són als partits (PSC, ERC i IC) que porten l’etiqueta d’esquerra.
Em queixo de que aquest partits practiquin una política de dreta.
El que cal es tornar a refer l’esquerra, començant per ser una bona persona.
Crec que a les escoles, més o menys, intentem ensenyar coses bones, ep. Ara bé, esperar coses bones d’una suposada esquerra quan aquesta mana és una ingenuïtat i, a més, perillós, perquè la decepció pot ser molt gruixuda. Ara que tanta memòria històrica es remou caldria estudiar perquè molta gent, decebuda de ‘la seva’ esquerra, va acabar per acomodar-se al franquisme. Fa molt més mal la violència per part de l’esquerra que per part del totalitarisme de dreta, del qual ja se n’esperen bastonades.
Continuo sense entendre la relació entre ser d’esquerres i ser bona persona. Continuo sense saber si acceptes que existeixi alguna cosa que no es digui esquerra que pugui ser demòcrata. M’agradaria saber què és una política de dretes (que no sigui feixista, s’entén) i què una política d’esquerres (suposo que no Stalinista) per tu.
Creus que es pot ser bona persona sense dir-se d’esquerres?
Em sembla Ferran que és molt el que estem diuen amb els comentaris que s’han fet.
L’esquerra convencional, la que actualment ens governa creu que amb repressió farà bones persones i per aquí s’equivoca.
Els veritables valors de l’esquerra, aquella que s’ha de refer, comporten ímplicitament ser bones persones i d’aquesta manera l’entorn s’empalta d’aquest tarannà.
Una política de dretes no genera bones persones, genera una competitivitat i una agressivitat que a la llarga perpetua els desiqulibris socials.
Una persona pot ser bona persona sense dir-se d’esquerres. En aquest és una adjectiu, si entrem en aquest joc dual d’esquerra i de dreta.