El dia del Pacte del Tinell s’havia generat una gran il·lusió, molts consideraven que s’havia tornat al orígens, pel que fa a reformulació d’un govern d’esquerres i catalanistes. Alguns opinadors, periodistes i entitats socio-culturals veien en el tripartit com l’inici d’una nova manera de política al país. Es parlava de transversalitat i del desenvolupament d’una autèntica política d’esquerres que acabaria amb el monopoli de la dreta arreu de la Comunitat Autònoma Catalana.
És va prendre com a bandera del Pacte del Tinell, la redacció d’un projecte d’estatut que definiria el nou encaix de Catalunya dins d’Espanya. Amb el triomf de Zapatero, el tripartit i els seus partidaris, van creure que es donaven unes condicions immillorables per caminar cap a una España plural.
Els que vam quedar al marge de totes aquestes maniobres van ser titllats de convergents, de posar pals a roda i fins i tot de persones que no havien acceptat ni de bon tros la nova conjuntura, ni que havien evolucionat.
Però el temps ens ha donat la raó, perquè no hem confiat mai amb els socialistes. I és els hem conegut massa a prop per saber de quin preu calçaven. Teníem l’experiència de com actuaven als Ajuntaments de l’àrea metropolitana. Havíem constatat les seves maniobres brutes per mantenir-se i assolir més poder. Ens havíem adonat com els regidors d’ERC s’havien diluït dins governs socialistes al si dels diversos municipis.
Els socialistes també han fiscalitzat la política informativa i cultural del Baix Llobregat. Han boicotejat les iniciatives d’entitats alienes als seus interessos en favor d’aquelles que venien de la seva òrbita i han practicat una homogeneïtzació cultural i urbanística. Es donava la casualitat que la mateixa empresa que posava llombardes en la teva població les posava també en la població veïna. Fins i tot diria més, s’ha potenciat més a les entitats culturals foranies que a les del país, amb el vist i plau dels republicans.
[@more@]
Al Baix Llobregat han practicat i desenvolupat la indústria del totxo, amb molt bones relacions amb els constructors. Més tard, hem vist com la comarca esdevenia un mur de ciment.
ERC no va aprendre la lliçó de la seva experiència de treballar conjuntament amb els socialistes als Ajuntaments. O possiblement van aprendre amb massa rapidesa, és a dir, els volien imitar, en el sentit conservar les cadires de regidors i d’aconseguir-ne més, fins i tot conselleries. Per això van fer el Pacte del Tinell
Però com han anat amb el lliri a la mà estan veien com el seu somni es va esvaint. Tot i així em preguntaria, on son tots aquelles persones que van suport al Pacte del Tinell en el seu moment. Començo a llegir que hi ha hagut una errada de càlcul, però és molt fàcil fer l’autocrítica a posteriori.
Ho he dit moltes vegades, el PSOE és una empresa sota l’etiqueta d’esquerra i progressista que només pretén conservar el seu poder per mantenir la cadira. Amb aquesta perspectiva si és necessari s’alia amb el dimoni. Ho controla tot, té comisaris polítics a tot arreu. Al principat, tenen prou en controlar l’àrea metropolitana per mantenir-se en el poder. Tan que han criticat a CiU de monopolitzar el poder en 23 anys, mentre els socialistes l’han cristalitzat amb els Ajuntaments i la Diputació barcelonina. Han construït un veritable bunker quasi inexpugnable. Amb el tripartit, s’ha anat consolidant i els republicans han ajudat a fer-ho.
Per canviar totes aquestes inèrcies, s’ha de fer un varitable canvi, actualment ni el tripartit, ni els socialistes, ni CiU, ni molt menys el PP tenen legitimitat ètica per fer-ho.
Només amb una nova manera de concebre la política i una nova manera de fer periodisme podria acabar amb el control dirigista que exerceix PSOE sobre la societat catalana.
Jo vaig ser un dels entusiastes del pacte del Tinell, i davant les altres opcions encara penso que era la menys dolenta. De totes maneres estic d’acord amb tu en tot el referent al PSOE. A mi em van enganyar amb aquest posat progressista, però com t’ho dius és un posat per conservar el poder. I ERC no ha fet res més que seguidisme durant tot aquesta legislatura. No mereixem els polítics que tenim, o potser sí que tenim el que ens mereixem?
Si el que més s’assembla a un fatxa espanyol és un socialista espanyol, el que més s’assembla a un convergent és un tripartitià.
I el país, que el defensin els blocs…
Tens molta raó en el teu plantejament. I t’ho puc assegurar en primera persona. Jo he estat un regidor d’ERC ( en el passat ) que va formar part d’un govern municipal dels socialistes.
I, penso, que em va faltar mala llet i molta experiència. Jo no vaig tenir companys veterans regidors que m’assessoresin …era l’únic regidor d’ERC del meu poble en molts anys. Em varen tenir entretingut posant-me banderes espanyoles en els despatxos, autoritzant fiestas flamencas el dia 11 de setembre, treient de l’ordre del dia el cant dels segadors en alguns actes de l’onze de setembre … en fi, que mentre jo havia d’anar vigilant als socis per una banda ells anaven colant coses per altra. Són gats vells . I aquesta és la resposta al teu article: Cal que passi aquesta generació de polítics. Mentre hi hagi «gats vells» la cosa anirà malament. Com deia Max Webber, el líder polític ha de ser «utòpic» , és a dir que ha de tenir molta ilusió i empenta. I això només passa si són joves, inconscients i temeraris.
el més petit de tots