Hem de començar a trencar les barreres internes i aglutinar-nos tots. Establir lligams entre el nord i el sud, entre els de terra endins i els de mar enllà. Posar en marxa el nostre imaginari col·lectiu. Fer-ho des del món de l’associacionisme fins els sectors de l’economia, passant pel món educatiu i local. Establir agermanaments entre els diversos pobles de la nació. Tenir present aquest mapa mutilat per les diferents ideologies espanyolistes. Dels estatuts, no vull ni parlar-ne i crec sincerament que la premsa hauria de fer el mateix.
Parlem del futur de la nostra nació. Comencem a dir pel nom les coses i trenquem els esquemes provincians i autonòmics. Passem a dur a la pràctica tot allò que els nostres estudiosos han plasmat en diversos llibres.
Per això trobo molt encertada la iniciativa del PSM d’editar aquest llibre Països Catalans, en plural, en uns moments que semblava que erem uns iluminats aquells que només parlem de Països Catalans les 24 hores del dia.
[@more@]Desitjo tenir el llibre a les meves mans per devorar-lo apasionadament per fer fluir el pensament i veure com podem portar a la pràctica algunes coses.
Tot i el desig, d’entrada em preocupa el seu contingut, ja que la col·laboració de certs personatges, en aquesta iniciativa molt lloable, em causa reticències, ja que el seu possible pensament en defensa de la nació no es correspon a la seva pràctica quan tenien responsabilitats de poder. Em refereixo sobretot al Vicens Villatoro, ja que la seva estada a TV3 com a directiu no es va notar gens per articular mediàticament la nació. També tinc les meves reticències amb en Sellarès, home acostumat a escalfar cadires, pregonar com el capità aranya, enlluernat per Euskadi, controlador del món independentista perquè no emprenyi gaire i amic íntim d’aquell republicà que sempre s’agenolla. I segur que hi ha algun personatge més. Perdoneu que sigui tant dolent, però és un ja portar alguns anys en aquesta història i sempre donem voltes i voltes a les mateixes coses, i no avancem gaire.
En canvi tinc un gran respecte pel Josep Gifreu i comparteixo moltes de les coses que diu. Ha estat una de poques persones que s’han mullat pel país en la seva teorització sobre de l’anomenat espai comunicatiu català i quasi ningú del món mediàtic la fet cas.
Esperem a llegir el llibre, no avancem esdeveniments sense saber-ne el contigut.
