Hem d’estar contents perquè s’hagi cuinat un full de ruta a Euskalherria, tot i que desconeixem el seu contingut, però hi ha un punt de partida que és obvi, el reconeixement polític del conflicte. Allò que la majoria de periodistes, polítics i opinadors encara no volen admetre.
El que he vist i escoltat fins ara, en tot el desplegament mediàtic que s’ha fet des del Principat cap a Euskadi, és que fora d’alguna excepció molt remarcable, la classe periodística catalana no ha entès la problemàtica basca ni la vol entendre, perquè les seves anàlisis es fan des d’una visió espanyola i quan es troben al davant amb personatges de l’entorn abertzale o propers instiguen a la provocació. En aquest sentit, el Joaquim Roglan es va comportar ahir al matí com a un veritable inquisidor a la tertúlia d’en Josep Cuní.
I és que l’única violència que és reconeix mediàticament és la violència de l’organització independentista basca, l’altra no és vol reconèixer, fer-ho significaria canviar el xip que han mantingut fins ara, però tard o d’hora ho hauran de fer, ja que els futurs esdeveniments aniran en aquesta direcció.
[@more@]
Primer amb el tema dels presos i després hauran de recuperar paraules que havien restat en l’oblit com autodeterminació o independència, i deixar lliurament que els bascos decideixin lliurement el camí que vulguin seguir.
Ara bé, el marc constitucional no deixar marge per gaires coses, com tampoc la llei de partits, per tant alguna cosa haurà de canviar des d’Espanya. Vull creurem que tot això ja està cuinat i ben cuinat per presentar-lo a la taula, perquè de Madrid no em crec res.
I si tot està ben cuinat, els polítics convencionals catalans s’han adormit i no han tingut nassos d’anar més enllà de l’estatutet, no han estat a l’alçada de la circunstàncies. I des de Madrid ens ha tractat com a una província.
Bé, una gran part de la classes periodística i opinadors de casa nostra, no han estat tampoc a l’alçada. I és el gran problema que tenen tots plegats, és que els hi està bé el marc autonòmic per això s’escandalitzen que Euskadi camini lliurament cap a l’Independència.
I s’escandalitzen encara més, perquè aquest procés que s’ha encetat, pot ser un revulsiu per a la societat catalana que pot començar a qüestionar el paper de polítics, de periodistes i d’opinadors. Que poden qüestionar fins i tot, l’estatutet amb el vot lliure per la Independència.
És també per això que el debat independentista estarà present des d’ara a l’agenda política i mediàtica.
Dius que alguna cosa haurà de canviar a Espanya. Jo també ho crec i, a més, crec que a Espanya li és més fàcil fer canvis NOMÉS PER A EUSKAL HERRIA un cop l’Estatutet de la CAC ja està «atado y bién atado». Per això una treva que, com molt bé dius, estava cantada s’anuncia justament l’endemà de l’aprovació, a Madrid -por supuesto- de la merdeta d’estatut que ens vol encolomar tot el botifleram?