El problema dialèctic per afrontar el proper referèndum no el tenim els independentistes, en tot cas el tenen aquells que han apostat pels estatutets, és a dir, els regionalistes, els pseudo-independentistes i els que senten espanyols.
El que hauria de fer ERC és una autocrítica per haver-se equivocat en la seva estratègia de l’Espanya plural. És obvi que han fracassat. I em pregunto, quina és ara la seva estratègia? Senzillament la d’embolicar més la troca amb falsos debats sobre l’orientació del vot i la de bloquejar qualsevol iniciativa popular. Resultat, que ens trobem amb un panorama de total desorientació. El seu problema l’han traslladat al conjunt de la ciutadania favorable a endegar un veritable procés d’alliberament nacional.
Tot plegat és el resultat d’una manca de referent polític per encapçalar aquest procés cap a la Independència. I és aquí, on l’independentisme i principalment l’Esquerra Independentista hem de fer també una autoreflexió i autocrítica.
I és que no és tracta només de dir que som independentistes, es tracta d/exercir com a independentistes, navegar cap a Ítaca, cap a l’Alliberament, i si és possible millor en un vaixell que en dos.
[@more@]
Està molt bé limitar-se a demanar el no i desbarrar contra l’estatutet (que és una merda, no ens enganyem). Però no oblidem que aquest estatutet de merda suposa un avenç i, de moment, és la unica cosa que estan disposats a cedir-nos els espanyols.
Votar no no suposarà tornar a presentar l’estatut i que ens l’aprovin (com diu ERC al seu bloc tot pensant que tothom qui ho llegeix és rematadament idiota i s’ho empassarà). Podriem enviar 30 vegades l’estatut del 30S (que, no ho oblidem, és així perquè en Mas el va fer així, doncs ERC ja s’havia abaixat els pantalons sota amenaça de caure de la trona, acceptant menys que allò), que les 30 vegades seria rebutjat. Però de mentre, què?
Votar no tampoc ens suposarà la independència. Si guanyés el NO, ens hauriem d’empassar 28 anys més l’estatut del 79, i a callar. Està molt bé cagar-nos en la mare que els va parir, però no podem deixar d’avançar ni un moment.
Evidentment, aquest referèndum s’ha de resoldre amb un «SI». Amb un «SI» que permeti fer un avenç, per petit que sigui, mentre seguim reclamant i avançant cap a l’autodeterminació.
Ara, ERC va posar la «delegación norlevantina» del PSOE a la Generalitat al.legant que així aconseguiriem l’estatut. Un cop demostrat que d’això, res de res, i veient que ningú salta de la trona encara que es poleixin els consellers que discrepen, jo em pregunto: Què cony fot ERC aguantant al poder als socialistes espanyols?
Els republicans van apostar per la Espanya plural i han fallat, el que haurien de fer reconéixer aquest fet i dedicar-se a l’única que de veritat ens pot ajudar, la independència.
I això passa per no aceptar l’estatutet de la Moncloa, que si s’aprova farà que estiguem 20 anys més com fins ara i a sobre sense dir ni piu per què ja ens han donat un estatutet… que més volem ara ?
La tàctica del peix al cove el que fa és perdre la nostra dignitat com a poble. Li diem a tot «si bwana» i després demanem més. És patètic.
karbeis, en cotlliure està demanant més que votar, sobretot treballar, per la Independència.
Un partit polític pot donar llibertat de vot en el cas que es tracti d’una qüestió secundària i no gaire transcendent. No és el cas que en ocupa.
En un país on no dimiteix mai ningú, com és que determinat partit que s’autoatorga la direcció de l’independentisme dimiteix a l’hora de donar orientació a la seva militància i als simpatitzants? Hi ha alguna cosa que no em quadra: o van directes a l’escisió o, simplement, guanyen nou dies de temps fins al seu Consell Nacional a veure si, per un cataclisme imprevist, se’n poden sortir del cul-de-sac on s’han fotut tot solets.
ray ban
rayban
raybans