Per la memòria
dels independentistes represaliats entre 1974-2006, 13 de maig a les 7
de la tarda al Centre Cívic de Berga
Aquest acte és
una mostra més de l’existència del conflicte nacional, allò que han volgut i
ens volen amagar per resituar-lo en una simple qüestió de competències. Ens
volen fer creure que vivim en un país normal i que s’ha d’actuar com un país
normal.
On el centre se
situa a Madrid. Aneu al quiosc i veureu
que la majoria de la premsa diària és en espanyol i dins de la secció política, us
parlen de Marbella al costat d’una informació del tripartit. I és que València,
Perpinyà, Fraga, Andorra i Palma es veu que han desaparescut del mapa. Com volen fer amb
el miler llarg de companyes i companys que hem estat detinguts pels diferents
cossos policials. Com també volen fer amb el conjunt del moviment
indenpendentista.
Ho van intentar a
la dècada dels anys 80 amb la criminalització, posant etiquetes mediàtiques
d’independentisme radical o violent, dibuixant sempre a l’independentista com a
un marginal i les organitzacions indenpendentistes com a grupets minoritaris,
però ni la repressió ni el món mediàtic amb el seu silenci o el seu menyspreu han aturar aquesta
opció legítima com és la lluita per la
Independència.
[@more@]
Fins al punt que
la simbologia independentista s’ha estes més que mai al si de la població
catalana.
Fins al punt que
una organització parlamentaria sota l’etiqueta d’independentisme ha vist com
s’han incrementat els seus vots i la seva militància. Tot i així, la via
possibilista els ha dut a no qüestionar la normalitat del país, tot el
contrari, a diluir el conflicte com un simple qüestió de competències i a
defensar la governabilitat d’Espanya per avançar a un estat plurinacional.
És per això que
actes com aquests ens han de fer reflexionar i adonar-nos que no vivim en un
país normal i que existeix un conflicte nacional latent.
Un conflicte que
cal resoldre obrint un procés d’alliberament nacional. Per fer-ho hem de cercar
complicitats en tots els estaments de la societat catalana, professors,
mestres, periodistes, advocats…Hem de comptar amb
arquitectes i urbanistes per planificar el nostre territori abans que resti un
desert asfàltic… i així amb tots els àmbits socials.
Hem de conèixer la
nostra història i la nostra geografia, la nostra cultura.
rearmar de nou ideològicament i és que hem de refer el país.
El millor homenatge que podem oferir a tots els companys i companyes que ens han deixat en el camí és la d’obrir un procés d’alliberament nacional sense retorn
Visca la terra.
