D’ençà els actes
dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, no havia assistit a un
esdeveniment com el de dissabte passat a Berga. I després d’escoltar al Martí
Majoral d’Alerta Solidària, segur que aquesta organització, que representa la
continuïtat del comitès, ha protagonitzat més d’un acte com el de dissabte
passat, pel que fa a la seva tasca de situar la repressió i la solidaritat en
el context polític del conflicte nacional.
Em refereixo a
l’acte que Alerta Solidària i Free Catalonia van organitzar en la línia de
recuperar la memòria històrica pel que fa al miler llarg de companyes i
companys que hem patit directament la repressió dels diversos cossos policials
de l’estat espanyol i francès.
A part d’haver
representat una trobada de companyes i companys que feia temps que no ens
veiem, les diverses exposicions van posar sobre la taula elements de reflexió
de l’existència d’un conflicte nacional, del rearmament ideològic en el camp
estratègic i tàctic per superar-lo i les maneres de com actua la repressió
(detencions, tortures, judicis, llargues condemnes, trencament generacional,
silencis informatius) per aniquilar-lo.
En aquest sentit,
David Bassa, Carles Sastre, Xavier Barberà, Blanca Serra, Martí Majoral i Joan
Rocamora van defugir parlar de batalletes per situar el seus discursos en el
terreny polític, que és la millor manera d’entendre el desenvolupament de
l’independentisme en els darrera 30 anys. Dins d’aquest marc, es van contextualitzar
els fets de Torà, explicats per una de les persones que els ha patit
directament, en Jordi Vilaseca.
[@more@]
Ja m’agradaria
que el contingut d’aquest acte es pugui recollir en un llibre o es pengi a
Internet, ja que els companys i companyes van fer una brillant disertació de la
trajectòria del moviment independentista amb els seus encerts i els seus
errors. Van exposar unes anàlisi que ens han de fer reflexionar per continuar
el camí. Trobo que seria un encert poder posar a l’abast del conjunt del moviment
el contingut d’aquest acte com a una eina de formació i una manera de no
trencar el fil generacional i assegurar la continuïtat en la resolució del
conflicte nacional.
També seria una
manera de combatre el contingut de certs llibres que han aparegut recentment
com la Temptació Armada i De les armes a les urnes. El primer
descriu l’experiència de Terra Lliure com a un element perturbador , quan és
impossible entendre l’expansió simbòlica de l’independentisme sense aquesta
organització, és un llibre que se situa amb els arguments del regionalisme i
els pseudoindependentistes, batejats de sobiranistes. El segon llibre dóna
arguments als mitjans de comunicació per situar-nos en la marginalitat i situar
la nostra lluita com a un joc juvenil per passar l’estona. D’aquest llibre
només se salva les declaracions que fa Josep Mª Cervello.
Com deia al
principi, aquest cap de setmana he assistit a un acte de maduresa política de
l’independentisme. Un acte que ens ha de fer reflexionar a tots i a totes per
cercar elements de confluència per bastir el projecte nacional amb cara i ulls,
seriós i rupturista. I com deia dissabte en Martí Majoral, guanyarem
PS. Des d’aquí
m’agradaria felicitar Alerta Solidària i Free Catalonia per haver organitzat
aquest acte i a totes les persones que l’han fet possible.
