Portar la iniciativa: marcar l’agenda política

Si els mitjans de comunicació han menyspreat i
silenciat l’acte de la plaça Catalunya no ens ha de fer perdre la il·lusió i
les ganes dipositades en la campanya pel No a l’Estatut. Havíem de ser
conscients que l’efecte Gran Via i la manifestació de l’11 de febrer eren
flamarades d’una conjuntura molt especial i per mantenir-les en viu calia un
treball de formigueta als barris, als pobles, a les comarques i al conjunt de
la nació.

Una tasca que s’ha d’anar fent dia dia i pas a
pas d’una manera organitzada (tasca que ja es va fent). És per que penso
modestamente que el moviment independentista ha de passar a l’acció política
més enllà de la pura agitació i el discurs fàcil de caire resistencialista, és
a dir, no hem d’anar a la defensiva. Això no vol dir que aparquem aquestes
tasques, sinó cal obrir noves escletxes de lluita per mantenir la flamarada.

Només ho podem fer aprofitant la tasca que es
va desenvolupant a tot arreu, aglutinant tots aquests esforços d’una manera
alegre, combativa i també seriosament. Hem d’estar al carrer, en les
mobilitzacions i en les negociacions. Hem d’anar molt més enllà del discurs
fàcil de l’eslògan per afrontar reptes de futur. A tot això, el que estic dient
és que cal fer organització, cal que l’independentisme es doti d’un gran
engranatge organitzatiu per donar respostes i no per encaixar desencisos. Per
aquesta via portarem la iniciativa i podrem també definir l’agenda política. I
naturalment la flamarada continuarà viva. Aquest és el gran salt qualitatitiu
que ha de fer l’Esquerra Independentista.

I en cas de perdre el dia 18 de juny que sigui
per la mínima, ja que seria una gran victòria
.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.