Tot suma i quasi tot s’enfonsa, per evitar-ho fem xarxa

No em considereu catastrofista, si ho sigues no estaria on estic i ho hagués endegat tot a dida. El que em dol, és que il·lusionem en coses que després cauen pel seu propi pes. I si cauen és per la manca d’organització, estructura i continuïtat. Anem sempre fent gran volades i no construïm estructura, no construïm organització. I de l’actual arc parlamentari no podem esperar res, passen olímpicament de nosaltres, no els interessem, ho constatem en aquestes eleccions: cap partit planteja en el seu programa un procés d’alliberament nacional. Amb això està tot dit. Per tots ells, el seu sostre és l’autonòmic

Fem una mica de memòria històrica. On és l’efecte Gran Via? Es va difuminar i algunes d’aquelles persones que es van mobilitzar aquell dia es van enfonsar dies després. I és que aquells dies de febrer semblaven que ens anàvem a menjar el món.

Tot allò va quedar com a un punt d’inflexió, amb això estic d’acord i que s’està fent molta feina de formigueta per mantenir aquella flama, també sóc conscient. Però la flama va baixar d’intensitat.

És per això, que m’inclino pel que deia amb el meu anterior comentari. I ho feia com a crit d’alerta. Una cosa està clara, que si s’enfonsa no serà pas per culpa meva. Fem organització, fem xarxa i segur que enlairarem la Llibertat.

Amb això constesto al company Xavier Mir

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.