No cal estirar-se dels cabells. No cal perdre el temps en debats estèrils que no porten en lloc. No perdem més el temps. Per aquesta via ho tenim tot perdut, ja ho hem vist en diversos comentaris que circulen per la xarxa i en el qualificatiu d’estúpits que ens ha posat aquell que sempre s’agenolla.
Penseu que tota aquesta gent es veuen legitimats pels vots i els seus aliats mediàtics. I nosaltres no tenim res de res, tot al contrari ens presenten com els inadaptats, com aquells que no creiem en la democràcia, com els xicotets que no sabem que fer. Però tot això no ens ha de fer por.
Penseu que el PSC té una organització al darrera. Actuen com a empresa i no volen que se’n vagi en orris. Han de mantenir la sigla, sigui com sigui. Mantenir la mamella que dóna de menjar i plaer a moltes persones. Per no tenir, no tenen ideologia. S’envolten d’una filosofia esquerrana que no va més enllà de la gestió pública per donar vida a l’empresa. Del quatripartit és l’organització més forta. Les fisures, si n’hi han, es difuminen en benefici de l’empresa. Ara per ara, tenen la paella pel mànec
[@more@]Penseu que CiU no s’ha preocupat mai de l’organització fins ara. Han estat una colla d’amics i fins i tot mal avinguts. Ara bé, després de perdre el poder de la Generalitat s’han reformulat el projecte de partit per evitar una desfeta, però encara estan molt lluny de consolidar-se. Tot i així, el poder electoral els hi dóna molt joc en el camp mediàtic.
Penseu que ERC també són encara una colla d’amics. Ara, amb els càrrecs que han assolit amb el tripartit intenten organitzar-se, seguint el model socialista, però l’eròtica del poder fa que perdin l’oremus. El seu aprenentatge de polítics pragmàtics fa que restin diluïts dins les actuacions socialistes. A més, el poder dels vots el hi dóna una legitimitat mediática. Els hi dóna també ales per monopolitzar les actuacions independentistes i fan veure que més enllà d’ells no hi ha ningú més.
D’Iniciativa no cal dir gran cosa, i del PPC, millor no esmentar-lo.
Aquesta visió esquemàtica i fins i tot, simplista del Principat, ens hauria de fer reflexionar. Reflexió que no ens hauria de fer por si realment volem obrir un procés d’alliberament. Com?
Aglutinant esforços. Ens hem de deixar a casa totes les nostres males històries que hem tingut al si l’Esquerra Independentista. Ho hem de fer arreu de la nació i ho hem de fer ara més que mai. No podem perdre més el temps en crítiques i debats estèrils.
Tot i totes els independentistes ens hem d’aglutinar sota la paraula Independència. Fent un sol bloc. Fent una sola organització arrelada a tots els indrets de la nació.
En segon lloc, cal engegar una campanya de pedagogia interna a tot el país per difondre els elements simbòlics de la nació, des de la utilització dels mots fins la cosmovisió nacional. Tot plegat ens ajudarà a aglutinar més esforços i engrandir l’organització.
I en tercer lloc aixecar la bandera de Lliberat per obrir escletxes per assolir espais de poder
Ben segur que es un camí difícil, no tenim res al nostre favor, però val la pena intentar-ho.
Val la pena intentar-ho que perdre el temps en insults. I és que per aquesta via, ho tenim tot perdut.
