A la recerca de referents

Si el tripartit ha definit la diada nacional d’enguany com la diada de l’Estatut, nosaltres, l’Esquerra Independentista l’hauríem de definir com la Diada sense referents polítics. Això sí, sense menysprear a cap company ni companya independentista per les tasques que realitzen pel país. Però hem de ser autocrítics i adonar-nos que no acabem d’enfilar agulla.

[@more@]

Autocrítics no vol dir plegar i llençar la tovallola, si no de mirar què passa i quins son el nostres errors. Tampoc no vull dir que l’estratègia d’ERC sigui la correcta. No, aquest no és el debat de fons.

El que passa és que per una banda, és que no acabem de recollir els fruits de tota aquella tasca de formigueta que anem fent, perquè mediàticament, qualsevol cosa que belluguem es com si ho hagués fet ERC i per l’altra, és que la nostra incapacitat de vertebrar un autèntic moviment independentista fa que provoquem certes situacions esperpèntiques al carrer, i molt concretament al Fossar de les Moreres.

L’única manera de generar contradiccions a la militància d’ERC és que l’Esquerra independentista faci el seu camí i porti endavant la seva estratègia, evitant en tot moment qualsevol tipus d’enfrontament. No podem perdre el temps amb aquestes bajanades.

No es podem passar la vida, criticant i criticant, si no fem també la nostra tasca en recuperar els referents perduts, fer organització i marcar-nos fites per recuperar de nou els espais de poder.

Hem de tornar a recomposar el moviment, recuperar el carrer, reconquerir nous espais de poder municipal i que la nostra veu es deixi sentir als parlaments dels Països Catalans, com a caixa de resonància per encetar el camí de l’alliberament.

Fer tot això requereix un gran esforç però l’objectiu s’ho val. A curt termini, hem d’engrescar-nos i engrescar…

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.