Fent una ullada de les darreres eleccions que s’han realitzat, Sant Just Desvern és una dels municipis de l’àrea metropolitana on els resultats se semblen molt als totals del Principat. Però no parlarem d’estadístiques numèriques, sinó del comportament sociològic de Sant Just Desvern i l’extrapolarem a la Catalunya estricta.
El vot de l’immigració del franquisme és majoritàriament socialista i és possible que en algun cas es decanti cap el PP. Aquestes persones no votaran mai una opció catalanista, ja sigui CiU o ERC, per considerar-les massa catalanistes i sobretot massa conservadores. Els seus fills i nets, també pensen així. I això, que han après català i tenen una carrera universitària.Sempre hi ha excepcions, però a la baixa.
[@more@]
I és que els problemes que van tenir els seus pares i avis per instal·lar a Catalunya encara pesen. Són persones que s’han vist “marginats” i que en les opcions dites d’esquerra han trobat uns aliats per refermar-se com a ciutadans espanyols dins de Catalunya. Cal tenir en compte que són un pes electoral important.
Que siguin simpatitzants del Barça i s’identifiquin amb la senyera no vol dir res, ja que si ho fan és per sentir-se catalans dins d’Espanya.
Ideològicament s’alimenten dels programes televisius espanyols, de diaris com El Periòdico de Catalunya i de pel·lícules com El Torrente de Santiago Segura
En converses de cafè, m’han manifesta que s’identifiquen plenament amb el trispartit, ja que ha estat una manera de desbancar al “señorito” Pujol. Tot i així, alguns que filen prim, m’han remarcat que al Parlament hi ha pocs diputats que portin cognoms espanyols. Estan convençuts que cal saber el català i parlar-ho, però que no ha d’ésser una prioritat, ja que l’espanyol l’entén tothom. I és defineixen com a catalans, perquè Catalunya és una regió espanyola.
Són crítics amb l’alcalde socialista de la localitat, però el tornarien a votar, ja que es preocupa pel seu barri i el consideren una persona accessible quan el veuen pel carrer.
Sempre hi ha excepcions, però majoritàriament aquesta gent pensen d’aquesta manera i es molt difícil que canvien d’opció.
Pes electoral que cal tenir en compte i un element més per a la reflexió alhora de planificar una campanya de pedagogia.
