L’Esquerra Independentista ha de començar a mobilitzar-se no només amb escrits i presa de posicions, sinó també al carrer. S’ha de començar a fer pedagogia per reconstruir la nació.
No podem perdre el temps en discutir ni una coma dels diversos estatuts. No els volem. La nostra tasca ha d’estar la de definir la nostra nació i reivindicar el dret d’autodeterminació.
Anem tots a una i comencem a organitzar-nos sota els termes de Països Catalans i Independència.
Respeto que cadascú vulgui fer la seva guerra amb la seva sigla, però no costa res endegar única campanya on tothom es pugui sentir a gust per reivindicar els elements primaris que a tota l’Esquerra Independentista ens uneix. Això pot ser un primer pas per definir una única estratègica a seguir.
[@more@]
Unes de les primeres accions que proposo és la d’editar milers i milers de cartells amb el mapa de la nostra nació per repartir-los a les escoles, els instituts, les institucions i els periodistes. S’ha de donar a conèixer a tothom quin és el nostre país.
En segona acció és la de trencar l’agenda mediàtica focalitzada per les declaracions de personatges sinistres de Madrid i l’Espanya profunda i els mediocres polítics catalans.
En tercer lloc, hem de fer que aquell senyor que s’agenolla es mengi les paraules d’estúpits que va dir a TV3 referint-se als companys i campanyes que es van manifestar el trist dia de l’aprovació del projecte d’Estatut de la Catalunya estricte al Parlament. No només va dir això, sinó que ens va comparar amb el feixistes espanyols.
En quart lloc, hem de tornar a visualitzar el portal Llibertat.com. Si la gent que ho feia no volen continuar que ens passin les eines i ho farem nosaltres.
En cinquè lloc, organitzar-nos per barris a les ciutats grans, i per pobles i comarques als llocs petits. Hem d’evitar de caure amb el tòpic de Barcelona i comarques o València i comarques.
En sisé lloc, penseu que cada cervesa és un cartell. Si pensem això, possiblement surtin els comptes per fer moviment. Passar a l’acció s’ho val.
