Curiosament, el Regió7 del passat dimarts (6.12.05) publicava un reportatge i editorial sobre la desídia del govern en relació als símbols més emblemàtics que es troben al centre del Principat.
El reportatge començava dient que “El país demana respecte per la identitat, però deixa en l’oblit el Pi de les Tres Branques, ignora el poble on va néixer el text en català més antic que conserva i no formalitza el valor dels qui el 1714 van mantenir invicte el castell de Cardona.”
Pel que fa al Pi de les Tres Branques, comenta que “es pot parlar de desídia del governs, que han fet ben poca cosa per salvar la festa nacionalista que s’hi celebrava i per mantenir l’indret.” També recull unes observacions de l’alcalde de Castellar del Riu, Ramón Cabra, en las que remarca que es troba desenganyat, ja que fins ara la Generalitat de la plaça de Sant Jaume no ha mostrat cap interès a preservar el Pi. Amb una mica de voluntat i pocs diners, assegura l’alcalde que es podria fer el Parc dels Països Catalans. Només caldria arranjar el camí entre el Pi de les Tres Branques i el Pi jove.
[@more@]
L’article també recull declaracions de l’alcalde d’Organyà, Joan Busquets, en les que assenyala que es va arranjar fa tres anys el poble per l’exposició i el monument que recorden que el text més antic que es conserva en llengua catalana són unes homilies, però remarca que es troba decebut per la poca atenció rebuda durant la celebració, l’any passat, dels 800 anys del text i diu que “És bastant llastimós que la nostra cultura estigui com està al nostre país
I el reportatge continua fent un recorregut pels símbols més emblemàtics que es troben al centre del Principat.
Només em cal afegir tres coses:
1.- Que els mitjans de comunicació del país no s’hagin fet ressò d’aquest reportatge.
2.- En relació al Pi de les Tres Branques, si l’alcalde de Castellar del Riu no pot endegar aquesta idea del Parc dels Països Catalans, faig una crida a l’Esquerra Independentista perquè faci seva aquesta idea i la porti a la pràctica. No es tracta de privatitzar el terreny, es tracta de tenir un cura de l’entorn, que sigui un punt per difondre la nostra la nostra història. Es tracta en definitiva de preservar aquest símbol i donar-li vida els 365 dies de l’any. Personalment no espero res de les Administracions i cal actuar a no dependre d’elles. No desitjo practicar aquesta cultura de la subvenció que tan de moda han posat els socialistes a casa nostra.
3.- L’Esquerra Independentista hauria de difondre aquests símbols entre la ciutadania, com a eina pedagògica per adquirir consciència nacional
