Franco continua present a l’agència d’informació EFE

El nom de l’agència EFE correspon al de la primera lletra del nom i cognom de Franco. Així ho afirma el periodista José María Zugazaga en una conversa amb Víctor Olmos, que recull en el Historia de la agencia EFE. El mundo en español, veure la pàgina 83. Josep Gifreu també argumenta aquesta possibilitat en el seu llibre Comunicació i Reconstrucció nacional, pàgina 19. I el que ho acaba de ratificar implícitament és el creador indiscutible de l’agència, Serrano Suñer –cunyat de Franco- en una carta adreçada a Víctor Olmos.

Hi ha altres teories sobre el nom de l’agència, que tot i que poden tenir una certa credibilitat, no estan suficientment argumentades. Una correspon a l’investigadora de comunicació, Maria Antònia Paz Rebollo que comenta que el nom podia provenir de la Falange Española i ho argumenta a partir de les informacions recollides pel corresponsal d’Havas al costat del sector franquista, Jean D’Hospital, que havia indicat que EFE provenia d’Empresa de Falange Española. I l’altra, la que vol difondre oficialment l’agència, que diu que F representa a les agències Fabra, Faro i Febus que en el seu dia van desaparèixer per donar pas a la nova agència –vol dir a l’agència EFE-, però aquest argument no resulta convincent, ja que aquestes adquisicions es van fer amb posterioritat a la data d’inici d’EFE.

[@more@]

A més cal remarcar les connotacions polítiques en el moment del naixement de l’agència, l’any 1938 i els seus objectius més enllà dels purament comercials:

– Contrarestar la propaganda roja

– Argumentar l’Alçament Nacional

– Lluitar per la unitat d’Espanya i dels pobles hispans

– Forjar una consciència nacional

– Difondre a l’exterior els interessos espanyols i imposar la seva influència

O sigui, que trenta anys després de la mort del dictador al llit, el nom de Franco continua lligat al de l’Agència EFE i ningú es capaç de qüestionar-lo. Recordo que durant els anys 80, el diari El País va començar una tímida campanya en aquesta direcció, però tot va acabar en un foc d’encenalls. Ara que tothom parlar de recuperar la memòria històrica, estaria bé que no passessin per alt aquest fet.

I si furguem una mica, ens adonarem que la transició del franquisme al sistema de partits fou el resultat d’una confluència d’interessos per barrar el pas a qualsevol trencament. Recordo que tot això ho fan disfrassar amb el soroll de sables, per què la ciutadania de l’Estat tingués por.

Tweet