Sempre que intento organitzar la meva biblioteca personal i els meus papers em trobo alguna cosa que em transporta a un passat no massa llunyà. Aquest cop, m’he trobat “Els conceptos elementales del materialismo histórico”de la xilena Marta Harnecker”. La troballa ha coincidit, curiosament, amb la lectura aquests dies del llibre de Francesc-Marc Àlvaro, “Els assassins de Franco”.
Els meu pensaments per uns instant ha coincidit amb el llibre del Francesc, ja que durant el franquisme, aquella jovenalla inquieta llegia i comentava els escrits de la Marta. Era un llibre obligat per començar a endinsar-se en el marxisme, com també era obligat llegir a Trosky, Poulantzas, Althusser, Mao, Marcuse i altres
[@more@]
Recordo que les nostres tertúlies, entre copes d’absenta, sota un fons musical de Víctor Jara, Paco Ibañez i Lluís Llach, i un ambient emboirat de fum de cigarretes. A l’entorn d’aquesta escenografia llegíem em veu alta paràgraf a paràgraf i després havia una discussió airosa dels textos.
Havia conceptes i paraules que no acabava d’entendre. Me les apuntava per mirar de trobar el seu significat. Anava a la Biblioteca i començava a fer les meves cerques a les enciclopèdies. I és aquelles tertúlies van despertar la meva passió pels llibres i vaig començar a descobrir la Biblioteca.
Tornar a llegir a la Marta, m’ha transportat a reviure aquells moments amb un aire de nostàlgia, però sense cap intenció de tornar al context d’aquella època. Allò ho fèiem per adquirir consciència i elements d’anàlisi per lluitar contra el franquisme i per un món millor.
Vam aprendre a reflexionar d’una manera autodidàctica, es va refermar el nostre compromís social i ens vam avançar a les lectures que més endavant hauríem de fer a la Universitat.
t’ha quedat un article molt bonic, et felicite 🙂
Ostres! He tingut una certa sensació de déjà vu en llegir la teva entrada. M’ha fet anar a la «filera amagada» dels prestatges i recuperar alguns dels llibres subratllats d’aquella època. Potser les nostres idees, o fins i tot manera de veure el món, no siguin les mateixes d’aquella època, però de tant en tant va bé «revisitar» algunes de les eines d’anàlisi que vam utilitzar.
Perquè si bé segurament és cert que individualment alguns vivim «millor», també ho és que globalment, el món va pitjor. O a mi m’ho sembla.