En aquests dies que tothom parlar de solidaritat i de justícia social, no estaria malament que els periodistes i molt especialment els mitjans de comunicació fessin una autocrítica de la seva actuació com actors que incideixen al si de la ciutadania. D’una manera o altra, estableixen l’agenda i defineixen els temes de conversa en bars, tertúlies i llocs de treball.
Avui parlem del Carmel, perquè hi ha famílies que tornen a la seva llar, però hem estat mesos no saben res d’ells. Avui, ja no parlem de
Txetxènia, quan la guerra encara no s’ha acabat. Avui parlem dels acomiadaments de la Seat, però d’aquí dos dies ni sabrem el que ha passat, i així…
[@more@]
En canvi, hi ha quatre temes estrella en tots els mitjans de comunicació:
L’estatut, el conflicte d’orient mitjà entre jueus i palestins, la guerra no declarada d’Irak i la lluita contra el terrorisme internacional.
D’aquests quatre temes tenim literatura i imatges a dojo. Però la gran majoria són declaracions i contradeclaracions, morts, bombes i detencions. Fora d’aquestes qüestions, sembla que no existeixen més conflictes a casa nostra o al món.
És per això que cal exigir dels periodistes i de les empreses periodístiques és més compromís amb la seva, evitar la superficialitat de la notícia i anar al fons de la qüestió. No quedar-se només amb l’esdeveniment o la frase d’aquell o altre polític, cal anar al fons de la notícia per difondre-la sota tots els punts de vista i que el ciutadà pugui tenir coneixements d’allò que li estan narrant. Penseu que des de les redaccions s’està generant la història del nostre país i del món.
Cal fer més periodisme d’investigació, cal generar informacions que afectin a la vida quotidiana dels ciutadans, cal definir el marc simbòlic de la nostra nació i en aquesta direcció, cal una fluïdesa comunicativa al si de la nació, per exemple no parlar només del País Valencià quan hi ha inundacions o de Lleida, quan hi ha ensorraments o detencions de suposats terroristes de fisonomia àrab. Estic convençut que hi ha moltes més informacions que no siguin d’aquest estil.
I d’altra banda, evitar el periodisme de declaracions. Sobre l’estatut la notícia es si el tindrem o no el tindrem, però no tota la esceneografia que s’està generant.
Si de veritat fan aquesta autocrítica i canvien el xip actual, possiblement la societat catalana serà més madura, tornarà adquirir valors que actualement han restat en l’oblit.
I els mitjans de comunicació tornaran a reemprendre la seva responsabilitat social
Els informatius fan pena, els de tevetrès, ho sento, han empitjorat progressivament. Es limiten a temes banals (preu del menjar per Nadal, gastronomia, consells mèdics absurds, malalties, una mica de crònica negra tipus ‘el caso’ i una espurneta internacional que oblida el 99.9 per cent del món)i a més, les notícies importants no s’expliquen bé. Els oblits, intencionats o no, com molt bé dius, són emblemàtics, recordo cada vegada més aquell llibre de Neil Postdam, ‘Divertim-nos fins a morir’ sobre el tema, premonitori i lúcid.
No el tinc massa amagat aquest llibre.