Aquesta ha estat sempre la frase de populars i socialistes quan es referien al conflicte basc, però alhora de la veritat es veu que allò que es sagrat és la unitat de pàtria espanyola legitimada per les santes escriptures, llegiu Constitución.
El que està clar és que el problema basc i català no es resoldrà amb més autonomia, ni amb més finançament pel que fa en concret al nostre país. És per això que hi ha hagut un error de càlcul en aquesta aposta estratègica de voler jugar a l’Espanya plural. En Pujol ja es va equivocar en aquella idea de catalanitzar Espanya i ara, ERC ha tornat a caure amb els mateixos errors.
I com he dit en alguna ocasió, abans de fer nous estatuts, allò que calia canviar eren les normes de joc. Ens evitaríem recórrer a les santes escriptures, que fan que qualsevol idea no sigui legítima ni per la via pacífica.
Tot és molt complexe, però també molt fàcil. Sobretot dir les coses pel seu nom i no anar remenant més la perdiu. Som separatistes i prou.
No cal anar dient que no volem trencar Espanya, sinó que ens volem separar. En tota separació hi ha procés de negociació i després cadascú a casa seva.
[@more@]
tens raó, cotlliure, cal dir les coses clares sempre
El cas és que, contra la meva voluntat, els que volem la «separació», no som majoria.
No som majoria per culpa nostra, ja que sempre anem amb ambigüetats. Sempre amb por, perquè no es molestin. Si el procés d’alliberament del nostre poble està com està, és perquè la majoria de persones que s’autodefineixen com a independentistes no s’ho acaben de creure que podem ser independents i sempre anem de víctima.
Per aconseguir la separació cal voler-la, per damunt de tot.
Les majories vindran més tard, com sempre.