El trambaix, un tramvia anomenat desig institucional

Tot just quan enfiles la Diagonal et sembles que estàs en un país de fades. El trenet, tot cuquetó, que es llisca sobre una catifa verda. Només les palmeres, els fums, el soroll i les mirades de les persones trenquen l’encanteri.

I és que el trambaix ha donat una nova dimensió a l’arquitectura urbana, caracteritzada darrerament per l’imperi del ciment i la palmera. És una de les coses que cal agrair. Tot i així ens hem de qüestionar la seva eficàcia i tot l’enrenou que està ocasionant.

Quan parlem d’eficàcia, ens referim si els baixllobregatins i molt especialment els santjustencs ens és útil aquest mitjà de transport. I més, quan el consistori , tot d’una, descobreix el metro, com aquell que descobreix la sopa d’alls.

[@more@]

Ens ha arribat el tramvia dos anys més tard de la data prevista per la manca de planificació del consistori: estires i arronses amb els propietaris dels terrenys per on havia de passar el tramvia, problemes de tipus geològics i arqueològics, entre les que cal destacar l’enfosament d’una part de l’autopista. Tot un sidral per contentar a les administracions que es van enlluernar amb el projecte, perquè d’eficàcia pels santjustencs cap.

Per anar a la plaça Francesc Macià, els santjustencs invertirem més o menys 45 minuts o més, després de fer una visita turística per Sant Joan Despí, Cornellà, Esplugues, l’Hospitalet i la Zona Universitària. A més a més, el tramvia no arriba al centre del poble, com algun mitjà de comunicació ha informat. En tot cas, arriba a una perifèria de la localitat. Als any 80, si feies el recorregut amb l’antiga línia d’autobús, l’SJ arribaves a la plaça de la Universitat en un temps de 30 minuts.

De moment, els grans beneficiaris del Trambaix son els veïns d’Esplugues. En un moment es planten a la plaça Francesc Macià. En canvi, els de Cornellà i Sant Jaon Despí han de passar un calvari de canvi d’agulles, semàfors i esperes llargues per arribar al seu destí. Aventura que patirem ara els santjustencs.

I els grans beneficiaris, pel que fa a l’economia, han estat les empreses constructores, la majoria de la comarca, on recau naturalment la presumpta sospita de 3%. Recordeu que a la premsa va aparèixer que “Siemens esperava requalificar el solar de la seva antiga planta de Cornellà, després d’haver comprat el World Trade Center de la mateixa localitat. Parlant de deslocalitzacions, direm que la fàbrica de Siemens ha reduït la plantilla de 3.000 a 300 treballadors. I, ah sí, també que el Trambaix fa final de trajecte al WTC de Cornellà, administrat per les mateixes persones que gestionen aquesta mena de cremallera de Núria, que és un funicular públic al servei d’una sola empresa hotelera privada.”

Sense comentaris. Només dir que el Trambaix ha estat un desig institucional al marge del veïnat, que veia més factible la prologanció de la línia 3 del metro. I ara que s’han sortit amb la seva amb el tramvia ens parlen del metro. Veritablement ens tracten com a tontos. I a sobre ens fan pagar la taxa del transport públic.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El trambaix, un tramvia anomenat desig institucional

  1. nemo diu:

    Com a veí de les Corts, sincerament crec que era molt més raonable amplia la L3 del metro, com ja s’havia parlat fa uns anys.

    Potser el metro no era prou Fashion per la Barcelona que vol el Senyor Clos, i els interessava més que la gent del Baix Llobregat acabés comprant a l’Illa i el Corte Inglés.

Els comentaris estan tancats.