Tribuna catalana ja no qualifica a ERC i CiU de sobiranistes i qüestiona el tripartit

I és que el trist espectacle que estan protagonitzant els dos partits d’orientació catalana a Madrid i a Catalunya ja no dóna per més.

A Madrid, trencant l’acord del quatripartit i tirant-se els plats pel damunt amb la rialla del PSC i Eurosocialistes, i la resta de partits espanyols, mentre que a Barcelona es filtren documents, a dojo, d’uns i d’altres, per demostrar, el que ja sabíem, que no hi ha un pam de net.

És per això que Tribuna Catalana, la gran defensora dels sobiranistes d’ERC i del pacte del Tinell, ara vol distanciar-se per guanyar la credibilitat perduda en la seva aposta inicial.

Repasem els seus darrers comentaris: En el seu darrer editorial: “Som uns provincians. Amb la mateixa tristesa que vam contemplar la batussa al Congrés dels Diputats entre els dos partits més representatius del nacionalisme català, ara, culminant una política sense cap mena de sentit d’estat, veiem com els nostres polítics s’entretenen retraient-se tota mena d’informes i estudis, que publiquem amb gran innocència i tota mena de detalls”. Com veieu parlar del dos partits més representatius del nacionalisme català, no fa gaire parlava dels dos partits sobiranistes

Però encara hi ha més, en la seva crònica sobre la discusió de l’Estatut, comenta la difícil situació d’ERC per haver optat per la via del pacte amb el PSC, i ho fa amb distanciament, com si aquesta publicació no hagués aplaudit mai el posicionament dels republicans: "La crua realitat de l’enfrontament obert entre CiU i ERC. …Els republicans tampoc ho tenen fàcil i massa cops donen la sensació d’actuar amb cert despit i ressentiment. La seva separació del consens estatutari és també el fracàs de la seva aposta sincera per José Luis Rodríguez Zapatero, el PSC i l’Espanya plural en el seu conjunt. Els republicans mai han admès renunciar a l’independentisme però si que, tàcticament, van optar per aconseguir un bon marc estatutari aliant-se amb els socialistes. Finalment, tot ha acabat en un gran desengany que, de passada, els aboca a una complexa situació política a l’hora d’afrontar el referèndum i gestionar la seva presència al Govern català. La clara divisió del nacionalisme a les Corts no és més que la conseqüència d’un Estatut que no ha satisfet ningú i ha perpetuat una certa sensació de fracàs col.lectiu (un més) entre el catalanisme”.

[@more@]

Per la seva banda, Jaume Rafart, secretari de l’Opinió Catalana, critica ineficàcia del tripartit en la seva gestió: "… les seves contradiccions, que fan que decisions importants s’ajornin de forma més o menys indefinida o que s’arribin a solucions estrambòtiques, moltes vegades pitjors i més cares que l’original, surt una frase que no entenc, “el País no té cultura de govern de coalició” i queden tan amples", per acabar tot dient: "…Així doncs el fet que el govern de coalició sigui ineficaç vol dir que aquesta coalició deixarà una hipoteca de quatre anys al País que difícilment podrem pagar en un període de temps raonable. Tota altra consideració, és voler enganyar al personal. Si us plau no més cultura de coalició per a tapar la ineficàcia."

Modestament, considero que Tribuna Catalana hauria de fer una autocrítica per haver defensat també aquesta tàctica o aposta estratègica d’ERC. Els catalans ho agrairïam molt, rectificar és de savis.

Tweet