Socialistes, convergents i eurosocialistes surten al carrer amb tota la seva maquinària publicitària amb pressupostos per molt de les seves possibilitats per convèncer als que ja estan convençuts de votar Sí i amb la complicitat dels mitjans de comunicació, mentre la Campanya per l’Autodeterminació, la Pel dret de decidir i Vota per la Independència es belluguen amb l’esforç econòmic i modest d’una militància de pedra picada i amb la marginació de la premsa. Marginació que en alguns extrems arriba a la criminalització.
On és la democràcia?
Només amb la militància dels partits de l’arc parlamentari és impossible assumir les despeses del bombardeig publicitari de la campanya en favor de l’Estatutet. Qui la paga? L’ombra del 3% planeja de nou. I em pregunto, quantes pressumptes “Fileses” funcionen al país per cobrir aquestes despeses?
[@more@]
En això que en diuen democràcies occidentals, qui té diners té moltes més possibilitats de convèncer la majoria que qui no en té o no en té tants. També el país que té més armes i més poderoses té més possibilitats de convèncer els altres de la seva veritat (qui inspecciona els arsenals nuclears dels Estats Units, per exemple? O qui porta Bush, Cheney… davant d’un tribunal internacional, encara que sigui perquè els declarin innocents?) Sóc pessimista, sí.
La campanya que hi ha aquests últims dies a favor de l´estatut mutilat em recorda als pitjors temps del PP amb majoria absoluta a Madrid.
Tots els poders factics s´han posat em marxa per no perdre les seves cadires i intentar aixafar el sobiranisme.
ray ban
rayban
raybans