En la línia dels meus darrers escrits i deixant al marge l’actuació d’ERC en tot el procés de l’estatutet i la seva aposta estratègica errònia, els catalans i les catalanes de l’actual “Comunitat Autònoma de Catalunya” hem perdut una ocasió de demostrar al món els nostres anhels de llibertat exercint lliurament el vot per la Independència sense embuts.
Uns i altres s’han enlluernat pel món mediàtic d’aquesta part de la nació en la direcció que cal tombar aquest estatutet sigui com sigui i proclamen a tot vent que l’única manera de fer-ho és votar NO. Aquestes veus pensants i que tenen una certa credibilitat en grans sectors de la nació descriuen un país normal, amb unes institucions consolidades i un sistema de partits que representa al conjunt de la ciutadania i també manifesten que allò que no funciona són les persones que encapçalen aquestes organitzacions.
Amb aquesta premissa dibuixen un país que funciona i que va endavant, i allò que només ens cal és un altra estatut i que les persones que han dut a terme aquest projecte s’han baixat els pantalons o com a mínim una gran part d’ells.
Aquest món mediàtic ha apostat per aquesta via sense tenir cap consideració als anhels d’Independència del nostre poble. Discurs que ha quallat en la majoria del sectors independentistes de tots els signes.
[@more@]
Amb els No(s) trobarem a una part molt amplia de l’independentisme (per no dir la majoria), els pseudoindependentistes i molta gent que vol castigar al tripartit per la seva ineficàcia. Naturalment que trobarem peperos i catalans que se senten espanyols, però aquest no em preocupen. Tot plegat, serà una resposta que tothom voldrà monopolitzar. Una resposta segurament massiva però que no guanyarà al Sí, com alguns del món mediàtic ens volen fer creure.
Un altre cop, l’independentisme globalment no ha estat a l’alçada de la circunstancies en el sentit d’encapçalar una proposta revolucionària i que trencava esquemes com la del vot nul vota per la Independència. Hem perdut l’oportunitat de capgirar un referèndum imposat per la d’un plebiscit per la Independència. Hem perdut l’oportunitat de dir NO a qualsevol estatut i que la via estatutària és un camí que cal bloquejar per sempre. Com es diu futbolísticament no hem estat en el joc i ens ha colat un gol. I això és el que haurem de reflexionar el dia després del referèndum, quan ens adonem que el món mediàtic disfressat d’un cert catalanisme no ens haurà portat a guanyar al Sí. I és que aquest referèndum no es pot comparar amb el de l’OTAN ni amb els del No a la constitució europea de l’estat francès.
I hem perdut l’oportunitat perquè la suma dels vots nuls vots per la Independència no respondrà als veritables anhels de llibertat del nostre poble, perquè hi mancaran molts vots.
Com he dit abans, allò que calia haver valorat en aquest referèndum des d’una òptica independentista és la transforma-lo en un veritable plebiscit per la Independència i fer callar d’una vegada per totes a l’autonomisme i al regionalisme.
