Tot just fa vint-i-sis anys, un grup de persones de diferents grups ecologistes de la comarca del Baix Llobregat ens vam aplegar en una coordinadora per canalitzar actuacions en la preservació del medi ambient. Per difondre la nostra tasca, vam treure una revista, Alenar , que es presentava com a portaveu ecologista del Baix Llobregat. Si no recordo malament, van sortir 5 números. En Salvador Balcells era uns dels motors d’aquesta publicació.
La portada del número 2, afirmava amb rotunditat, “Una comarca màrtir”, sobre una fotografia difuminada que recollia la construcció de les tres torres que veiem ara des del pont d’Esplugues de Llobregat. Una edificació que trencava aleshores – i també ara -, amb l’entorn. A les pàgines interiors es deia que el Baix Llobregat era una comarca agredida per terra, mar i aire, seguint el símil bèl·lic dels tres exèrcits. Afirmació que era argumentada amb diversos exemples.
Al cap de vint-i-sis anys, després de seguir l’evolució de la comarca i de tenir coneixements de com van les coses, encara sóc més pessimista. I afirmaria amb rotunditat que molt aviat el Baix serà tot ciment. Quan aterrem a l’aeroport del Prat, veurem des l’aire: persones que es belluguen pel formigó, circuits d’Scaletrix, la línia del TGV i un canalet molt petitet on veurem passar de tant en tant aigua.
D’on bé el meu pessisme? Quan veus que dins de poc pobles com Sant Climent de Llobregat, que s’havien conservat davant l’onada constructora dels anys 60, acabaran perdent la fisonomia local envoltats de construccions i cases aparellades.
Si visiteu el poble, us adonareu, que pel sud, la població de Viladecans s’escampa en casetes aparellades cap al terme municipal de San Climent. Molt aviat no sabrem on comença Sant Climent i on s’acaba Viladecans.
Si aneu a les hemeroteques i recolliu declaracions programàtiques de diversos partits, i molt especialment les del Partit Socialista de Catalunya (PSC), veureu que afirmaven que calia evitar un creixement desmesurat pel que fa la sol urbanitzable, i sobretot calia evitar nous Bellvitges. En gran mesura s’ha evitat aquella manera de construir però s’ha multiplicat per 50 el sol urbanitzable.
Són necessaris tants habitatges? A qui beneficia aquest deliri constructor?Durant el franquisme, els empresaris eren molt amics del poder. Ara, amb sistema de partits, les empreses constructores són molt amics dels polítics
PS. Considero, per moltes raons, que actualment no vivim en democràcia en certes esferes de la societat catalana i per això parlo de Sistema de partits. I és que no vull fer malbé la paraula Democràcia, perquè li tinc molt de respecte.
[@more@]
