Alenar

Ens queixem que ERC ho fa fatal i cada dia que passa encara ho fa més malament.

Però no només ens podem queixar, el que hem de fer també és el posar les eines per què l’EI esdevingui una alternativa prou consolidada.

Cal posar les bases per reconstruir el país. No només ens calen casals i organitzacions, en cal també una estratègica comuna assumida per l’EI: Un projecte de país que ERC no té.

Un projecte que passa per establir lligams amb tots els Països Catalans, reconfigurar de nou el marc de referència simbòlic, fer pedagogia interna al si de la nació, establir un nou model de creixement basat en la sostenibilitat i respecte amb medi natural i naturalment restablir la convivència ciutadana potenciant el valors de solidaritat i llibertat en tots els camps

[@more@]

Tweet

L’esquerra independentista no es pot permetre el tancament del portal llibertat.com. En tot cas, el que cal es potenciar-lo i millorar-lo.

Podem estar d’acord que no hem sabut tot@ plegats apropar posicionaments i bastir un únic camí i que segur que en dos dies tampoc ho arribarem assolir, però ens calen eines com llibertat.com per adonar-nos que ens cal unir forces.

[@more@]

No cal defallir, i més quan els obstacles cada dia som més difícils de superar-los. El marc que se’ns presenta amb el trifàsic (tripartit) no és d’aquells que diguem massa esperançador per difondre els plantejaments de l’esquerra independentista, però això ens cal una eina com llibertat.com.

Tot i que hem guanyat un gran espai, encara ens queda molt camí per fer, perquè encara ens trobem a les basseroles. Penseu que l’any 1979, amb l’aprovació de l’Estatut, l’esquerra independentista no existia i ningú no donava ni un duro pels seus plantejaments. Els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, Independentistes dels Països Catalans i Terra Lliure van donar el gran pas del quasi no res. Tot plegats quatre gats, però que van donar vida i esperança a la Lluita per la Independència.

Aquell camí marcat, que va costar morts i empresonaments, ara se l’han apropiat uns quants que deien que era un fruït juvenil per fer l’alta política parlamentària pactant amb aquells ens oprimeixen en nom de la independència.

No els hi podem deixar el camí lliure, ens cal eines com Llibertat.com per aturar-los i difondre els nous plantejaments de l’esquerra independentista.

Segur que cal fer moltes coses, segur que ens cal més compromís de tots i totes, segur que hem de fer-nos moltes autocrítiques. Segur que cal presentar-nos amb un altre tarannà, sense rebaixar plantejaments, però necessitem una eina com llibertat.com.

Hem de reforçar els plantejaments ideològics, hem d’estar preparats per saber rebatre el llenguatge dominant. Hem de saber vendre una imatge de lluita i combat moderna adequada al segle XXI. No pot ser que quan els mitjans convencionals parlin de l’esquerra independentista ens dibuixin sempre com els marginals tirats i estripadors.

Naturalment que som els marginals per l’ambient convencional, però ho som i ho hem de ser amb categoria.

Per això necessitem eines com llibertat.com

La unitat vindrà, no tinc cap dubta. Tardarà si, però conforme anem fent forat ens retrobarem tots i totes… Ara, si us plau, no tanqueu… us necessitem. Si necessiteu mans, podeu comptar amb les meves.

Penseu que tot està per fer i tot es possible. Fins i tot, la independència dels Països Catalans.

Com deia l’Antoni Messeguer, per guanyar cal anar-hi, anar-hi i anar-hi. I com dic: segur que guanyarem, només cal que ens ho proposem.

Tweet

L’Ajuntament de Sant Just Desvern (el trifàsic local) va difonen a tot vent que gràcies a ells han salvat la Vall (la part de Collserola que toca al poble), mentre la Plataforma en defensa de la Vall ha estat criminalitzada.

Si no hagués estat per la Plataforma, que ha lluitat i mobilitzat als santjustencs, la Vall s’hauria convertit en ciment. Amb aquestes construccions s’haurien alimentat unes quantes Fileses.

[@more@]

Però com el trifàsic no sap perdre i han perdut molts euros. Per això, s’han hagut de mirar la lletra petita de la llei per trobar una escletxa que els permeti recuperar alguna cosa, ja que si no, no podrien celebrar els seus respectius congressos mediàtics.

Amb els forats legals, com tenen bons advocats, torna l’amenaça sobre la Vall. Es preveu la construcció d’habitatges en una de les zones més riques pel que fa a l’ecosistema de Collserola.

No sé que haurem de fer. El problema ja no és de construir o no construir, si no de model de poble, de model de país que volem.

Com deia un amic llunyà, molt llunyà: “On és el bosc? Desaparegué. Aquí s’acaba la vida i comença el sobreviure.”

Tweet

És una qüestió de lògica. Si la constitución ha de marcar els límits de l’Estatut, no entenc l’aposta estratègica d’ERC pel federalisme.

La constitución no defineix l’estat federal, en tot cas, defineix l’estat de les autonomies.

De veritat cada cop ho entenc menys.

[@more@]

Tweet

Cada dia que passa entenc menys l’estratègia
política dels republicans qualificats de catalans. Des del cap i casal de la
nació no he vist cap declaració en contra del paper dit estatut que s’acaba
d’aprovar a la ciutat de València.

Aquesta nit rellegia un del meus escrits de
batalla que havia fet quan la republicana Rahola anava a la capital del regne a
seduir als espanyols. Li deia que la seduïda seria ella i no em vaig equivocar.

[@more@]Penso que el proper serà el Puigcercòs, ja que
el Carod, aquell que sempre s’agenolla, ja no es pot ni aixecar de tantes
vegades que s’ajup.

Per estar al govern i participar amb les eines
de l’enemic, primer s’ha de tenir clar quin és el projecte de país que volem i
després muntar una estratègia a seguir.

Vosaltres ni teniu projecte ni estratègia, només
feu servir una tàctica, que d’entrada ja us porta a la derrota, la d’escalfar
cadires constitucionals.

Cada dia que passa esteu més lluny del meu país.

Tweet

Molta persones del Principat ven veure bé el tripartit perquè d’una manera o altra s’acabava amb el monopoli convergent de la política catalana. Semblava que no es podia moure res sense el consentiment d’en Jordi Pujol. I realment, el pujolisme ha fet molt de mal a Catalunya, ens ha venut realment el país.

[@more@]

Però anem per pams, per què cal anar fent la radiografia del país. Hi ha persones, sobretot de l’àrea metropolitana que veuen a Convergència com als senyorets del “cortijo”, i aquests mai no votaran una opció catalanista d’esquerres ni molt menys de dreta. El seu referent no és el PSC sinó el PSOE. Dins d’aquest sector, segur que s’escapa algun vot cap el PP. Els fills possiblement alguns han votat i tornarien a votar ERC.

Un dels problemes és que els Convergents no han sabut integrar a tota aquesta població. S’havien cregut que només donant subvencions a les cases regionals comprarien els seus vots.

La catalanitat no es compra amb diners, sinó amb atenció i preocupant-se realment dels problemes de tota aquella gent que van haver d’immigrar als anys seixanta. Fer-los veure que viuen i treballen a Catalunya, no dient-los que és català aquell qui viu i treballa a Catalunya. Ara hem fet tard. Fa anys que havíem d’haver fet pedagogia.

A la Catalunya interior, també s’ha vist amb bons ulls el tripartit. Per què? Pel caciquisme pujolista. Convergència havia fet costat a totes aquelles persones franquistes que havien governat a l’interior del país.

Aleshores, el tripartit ha volgut fer el veritable canvi i tothom esperava aquest canvi, però ja es veia que això era impossible i així ha estat.

Quin canvi podíem esperar d’un socialisme que no és d’esquerres ni progressista, i a més a més d’orientació espanyola? Quin canvi podíem esperar d’uns republicans que no tenen cap projecte de país i que actuen a batzegades? I quin canvi podíem espera dels socialistes de debò que també van a la deriva?

Quina era la solució, dons com estaven les coses, el país hauria sortit endavant amb un govern en minoria d’una convergència renovada i marcada directament per ERC. Modestament, penso que hauria hagut un re-armament del nacionalisme i des del poder públic podríem haver fet pedagogia que tanta falta fa.

I és que allò que ens cal és re-armament ideològic en el camp de nacionalisme que no pas perdre el temps ens discussions estèrils com el de la reforma de l’Estatut.

Tweet

Si es fes una radiografia real del Principat ens portaríem alguna sorpresa. Sense anar més lluny, mirem de fer una observació molt amplia sobre els actes de commemoració de l’Onze de Setembre de fa un any. Quanta gent hi va participar en els actes institucionals de Barcelona? I en els diferents pobles del Principat? I en els actes no institucionals?

Si es pogués mesurar, estic completament segur, que només van participar, en conjunt, mig milió de persones. Potser, l’any 1977 no van arribar al milió a Barcelona, però arreu de Catalunya hi va participar més d’un ¼ de la població.

Són elements que ens haurien de fer reflexionar. No només estaríem parlant de desencís, sinó de moltes altres coses molt més serioses. Estaríem parlant de la descatalanització del país.

[@more@]

D’acord que partits com ERC ha fet un forat a l’àrea metropolitana, però no ha estat encara una penetració prou consolidada. Només cal fer una ullada els diumenges (el dia que es venen més diaris) als quioscos de Santa Coloma o Cornellà. Veurem que les piles dels diaris en català no baixen, en canvi si que ho fa El Periódico de Catalunya en castellà, i el que és mes greu com els diaris esportius de la capital del regnen s’exhaureixen.

Sempre n’hi ha petites excepcions, però les flors no fan estiu. Cal molta pedagogia, però interna. Cal baixar de la poltrona de diputats o conseller i veure el país que tenim. I sobretot escoltar els seus problemes.

Tweet

Tot i les amenaces de querelles i el triomfalisme de l’actual govern municipal (monocolor socialista, malgrat el trifàsic), la Plataforma, en pocs dies, ha mobilitzat el veïnat per presentar al·legacions en defensa de la Vall.

S’han pogut lliurar prop de 150, tot un èxit. Endavant !!

[@more@]

Tweet

Fa uns mesos, l’alcalde de Sabadell, el socialista Manuel Bustos, va intentar criminalitzar alguns sectors de la joventut local. La notícia va sortir a diversos mitjans de comunicació i va tenir molt de ressò, sembla ser que per les actituds poc democràtiques de l’alcalde. La dedicatòria d’un gol del jugador del Barça, Oleguer a un jove sabadellenc que havia patit directament l’acció repressora, encara va donar més rellevància a la informació. En unes declaracions, Oleguer, veí de Sabadell, va denunciar públicament aquests intents de criminalització i abús de poder del govern municipal sobre els joves.

Paral·lelament aquests fets, molt a prop de Sabadell, en la comarca del Baix Llobregat, uns joves de Sant Just Desvern també patien aquest abús de poder d’un govern socialista. Fins al punt, que la regidora d’urbanisme, Anna Hernández posava una querella a dos joves ecologistes per oposar-se a la manera de fer del govern municipal en la protecció de la Vall de Sant Just.

Aquesta informació, ha passat desapercebuda en la majoria dels mitjans de comunicació. I és que l’Anna Hernández és dona de l’actual ministre d’Energia i número ú del PSC, Sr. Montilla.

Ara bé, quan la Jutge de Pau crida als dos joves en un acte de reconcialició, l’Anna Hernández no és presenta i la Jutge, sembla ser que els hi comenta que havien fet enfadat a la regidora. La jutge és la mainadera de la filles del matrimoni socialista. Com son les coses.

A hores d’ara sembla ser que la querella s’ha retirat, penso que s’havien adonat de la relliscada. Tot i així, el silenci informatiu ha estat una passada en aquest afer. Aquests joves no han tingut la sort de tenir un jugador del Barça que els hi dediqui un gol, mentre tenien la querella a l’esquena. Sé que ho han passat malament, però això a la família Montilla no els importa, ja que no s’ha assabentat ningú.

[@more@]

Tweet

Els polítics del meu país se’n riuen del poble
i els periodistes els hi fan el joc. Parlen i negocien un text estatutari com
si estiguessin regatejant un plat de llenties al mercat.
Polítics que ara són al govern “d’esquerres”
defensen l’actuació dels mossos reprimint una manifestació obrera, però quan no
eren parlamentaris els titllaven de repressors.
On es troba aquell ideari polític on la
policia ha d’estar al servei del poble i no en contra? On està es troba el tarannà
del diàleg?
On són la majoria de periodistes, els meus
col·legues, naturalment d’esquerres?
Es troben perduts en la immensa mar blava.
Tenen por de fer la seva feina, d’actuar com a veritables professionals. Però
no ho fan només per la por.
Uns ho fan perquè tenen la cadira llogada i
altres, perquè no s’ha de criticar i fer veure que “l’esquerra” ho fa malament,
perquè això és donar vots a la dreta.Cada dia, quan m’aixeco i escolto, miro o
llegeixo als meus col·legues tinc ganes de tornar al llit i no alçar-me, però
sort que el meu entorn íntim és molt més gratificant i em dóna vida per
suportar tanta estupidesa.

[@more@]

Tweet