Molta persones del Principat ven veure bé el tripartit perquè d’una manera o altra s’acabava amb el monopoli convergent de la política catalana. Semblava que no es podia moure res sense el consentiment d’en Jordi Pujol. I realment, el pujolisme ha fet molt de mal a Catalunya, ens ha venut realment el país.
[@more@]
Però anem per pams, per què cal anar fent la radiografia del país. Hi ha persones, sobretot de l’àrea metropolitana que veuen a Convergència com als senyorets del “cortijo”, i aquests mai no votaran una opció catalanista d’esquerres ni molt menys de dreta. El seu referent no és el PSC sinó el PSOE. Dins d’aquest sector, segur que s’escapa algun vot cap el PP. Els fills possiblement alguns han votat i tornarien a votar ERC.
Un dels problemes és que els Convergents no han sabut integrar a tota aquesta població. S’havien cregut que només donant subvencions a les cases regionals comprarien els seus vots.
La catalanitat no es compra amb diners, sinó amb atenció i preocupant-se realment dels problemes de tota aquella gent que van haver d’immigrar als anys seixanta. Fer-los veure que viuen i treballen a Catalunya, no dient-los que és català aquell qui viu i treballa a Catalunya. Ara hem fet tard. Fa anys que havíem d’haver fet pedagogia.
A la Catalunya interior, també s’ha vist amb bons ulls el tripartit. Per què? Pel caciquisme pujolista. Convergència havia fet costat a totes aquelles persones franquistes que havien governat a l’interior del país.
Aleshores, el tripartit ha volgut fer el veritable canvi i tothom esperava aquest canvi, però ja es veia que això era impossible i així ha estat.
Quin canvi podíem esperar d’un socialisme que no és d’esquerres ni progressista, i a més a més d’orientació espanyola? Quin canvi podíem esperar d’uns republicans que no tenen cap projecte de país i que actuen a batzegades? I quin canvi podíem espera dels socialistes de debò que també van a la deriva?
Quina era la solució, dons com estaven les coses, el país hauria sortit endavant amb un govern en minoria d’una convergència renovada i marcada directament per ERC. Modestament, penso que hauria hagut un re-armament del nacionalisme i des del poder públic podríem haver fet pedagogia que tanta falta fa.
I és que allò que ens cal és re-armament ideològic en el camp de nacionalisme que no pas perdre el temps ens discussions estèrils com el de la reforma de l’Estatut.
