El meu país cada cop és més petit

Els polítics del meu país se’n riuen del poble
i els periodistes els hi fan el joc. Parlen i negocien un text estatutari com
si estiguessin regatejant un plat de llenties al mercat.
Polítics que ara són al govern “d’esquerres”
defensen l’actuació dels mossos reprimint una manifestació obrera, però quan no
eren parlamentaris els titllaven de repressors.
On es troba aquell ideari polític on la
policia ha d’estar al servei del poble i no en contra? On està es troba el tarannà
del diàleg?
On són la majoria de periodistes, els meus
col·legues, naturalment d’esquerres?
Es troben perduts en la immensa mar blava.
Tenen por de fer la seva feina, d’actuar com a veritables professionals. Però
no ho fan només per la por.
Uns ho fan perquè tenen la cadira llogada i
altres, perquè no s’ha de criticar i fer veure que “l’esquerra” ho fa malament,
perquè això és donar vots a la dreta.
Cada dia, quan m’aixeco i escolto, miro o
llegeixo als meus col·legues tinc ganes de tornar al llit i no alçar-me, però
sort que el meu entorn íntim és molt més gratificant i em dóna vida per
suportar tanta estupidesa.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.