José Montilla, l’home de marbre

Una persona intel·ligent, del no res ha arribat a ministre. Astut, perspicaç sap el que ha de fer en tot moment i no comet errors. Amb la seva tenacitat ha construït un partit que funciona com a una empresa i amb la seva fredor, la nit de les passades eleccions autonòmiques va reflotar l’organització que es trobava tocada i enfonsada.

Ha fet president a Maragall i va gestionar la fórmula del trifàsic. No perd mai els papers, fins i tot la nit de l’ombra del 3%., va sortir a donar la cara, amb tot el cinisme del món, dient que aquí no havia passat res.

[@more@]

Ho té tot controlat, fins i tot que el galliner quan es revolta. Ha frenat més d’un cop les ingerències del PSOE en la política catalana i ha aturat el trencament del partit. Ho ha fet com espanyol que ha entès que per desarmar l’independentisme i espanyolitzar Catalunya, no s’ha de fer des de la crispació i amb polítiques barroeres, sinó amb intel·ligència, amb un tarannà d’aquells oberts i tolerants.

Un home respectat en el món de les constructores, alguna cosa deu oferir i cobrar. Amb ell, les finances del partit funcionen. I les personals, no diguem. I és que amb ell, l’esquerra que pregona el socialisme ha deixat de tenir sentit.

Si no s’hagués dedicat a la política, seria una persona normaleta, ja que no sembla divertida i no és massa brillant que diguem. Seria el clàssic funcionari que descriu Larra, aquell del vuelva usted mañana.

A més amb el sou de funcionari no podria lluir i segur que no arribaria a final de mes si hagués de pagar la hipoteca i els estudis als seus 5 fills.

Algú ha dit que si arribés a President, la política seria avorrida i sense cap interès més enllà del ciment i la totxana, un jovi que sembla que l’encanta.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.