La nació resistirà, passi el que passi el 2-N

Era l’any 1979, tot just s’havia aprovat en referèndum l’actual Estatut i passejava pel barri de Sants, en concret pel carrer de l’Autonomia, amb Jaume Fernàndez que em comentava que hauvíem de fer una fotografia enfocant el nom del carrer i titular-la: “L’Autonomia un carrer sense sortida”. En Jaume aleshores militava a l’IPC i ara ho fa a ERC. La seva dona Maria Teresa Aragonés, diputada republicana, ha estat a la ponència que ha redactat l’actual projecte.

Aquesta anècdota, em va molt bé per dibuixar a on es troba la gent i com evoluciona. I també em va molt bé per no dramatitzar el panorama actual, cosa difícil de fer.

[@more@]Amb l’Estatut del 79, el Principat ha resistit i fins i tot, ha estat possible que després de vint-i-tres anys, un partit polític que es defineix, ells ho diuen, com a independentistes – modestament ho qüestiono- sigui la tercera força al Parlament.

S’ha resistit malgrat la desorganització, per què tenim una societat civil molt sensible i conscient, que va sempre molt més enllà dels partits polítics. Una societat civil, minoritària en nombre, però militant les vint-i-quatre hores al dia.

Una minoria que sempre ha obert –i obre- diversos fronts, fins i tot assoleix guanyar petites batalletes i també algunes de grans, com la del domini .cat.

Si s’aprova aquest projecte d’Estatut, el Principat també resistirà, per què la societat catalana mantindrà la seva lluita de formigueta per assolir petites-grans victòries.

Però com deia un dia el Miquel Calzada, no podem demanar sempre aquesta tasca militant silenciosa, si els polítics parlamentaris i les institucions no va més enllà. Ho dic, per què, tot i el trist espectacle d’aquests dies al Parlament, encara veig massa alegria, com si amb aquest projecte solucionessim els problemes d’Espanya i d’aquesta manera, el Principat pogués encaixar.

Ho dic també, per què durant el franquisme era considerat un demòcrata i un progressista, i ara em consideren un fanàtic i de dretes, i fins i tot em diuen estúpid.

Ho dic també, perquè quan en una reunió dic que es parli en català em diuen que no tinc educació i que no sóc una persona oberta.

Per aquesta via es pot desarmar a la poca societat civil que encara ens resta.

Per això, allò que ens cal és l’autonomia que té Portugal i no un projecte d’Estatut o estatuts.

Per tornar a l’inici d’aquest escrit, tot això ho pensava aquest matí passejant pel Fossar de les Moreres quan mirava la flama encesa que s’enlaira.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La nació resistirà, passi el que passi el 2-N

  1. wowgold diu:

    wow gold:wow gold,wow gold website:wow gold tks

Els comentaris estan tancats.