Llegeixo a Tribuna Catalana (03.01.06) un article victimista titulat “La destrucció de l’espai de comunicació nacional” que fa referència a l’espanyolització de Canal 9 i d’IB3, i sobre les concessions de la TDT a empreses periodístiques de caire espanyolista al País Valencià.
És victimista perquè la situació que descriu l’article és producte de la por de com s’ha actuat des de TV3 i de les empreses periodístiques del Principat. Des de Barcelona s’ha volgut fer un periodisme etiquetat de Nacional, però només s’ha centrat en l’anomenada àrea metropolitana barcelonina. Aquest ha estat –i és- l’únic mapa comunicacional que existeix, o sigui provincià. Berga només existeix quan hi ha la Patum i passa alguna cosa com l’assassinat d’un jove en plenes festes patumaires. I si Alcoi existeix és perquè va néixer l’Ovidi, i si parlen de Paterna és perquè hi ha hagut un esdeveniment de l’anomenada violència de gènere.
[@more@]
Els culpables de la destrucció del mapa comunicacional català no són els espanyols, som nosaltres mateixos que no ens creiem ni tan sols que el Principat és una nació.
Però el victimisme no s’acaba només amb aquesta informació de Tribuna Catalana, també llegeixo un altre article titulat “Ens juguem els propers 25 anys i la sobirania” que parla que l’any 1979 ho vem fer molt malament, però que no hi havia un altre camí, ja que els militars estaven a punt de saltar. I que ara que no hi són, cal jugar totes les cartes per defensar el posicionament del Parlament del Principat.
No entenc aquest victimisme si d’entrada, les coses ja s’han fet malament. L’aposta estratègica de voler canviar Espanya ja es veia que no era el camí correcte, sense haver canviat abans les regles de joc. I és que, s’havia d’haver derogat aquesta Constitució que ens oprimeix com a poble i que fou aprovada sota la coacció dels militars.
Aquests dies estava llegint a Batista i Roca i he trobat aquesta frase molt idònia pels moments que estem vivint: “Aquells que estan instal·lats en una situació establerta, es mouen en l’ambigüitat i consideren que el reglament actual del joc polític és suficient per a satisfer les aspiracions nacionals del nostre poble”. No cal sigles, ni noms i cognoms, però com l’article victimista acaba dient que “Mas i Carod representen avui el sobiranisme”, aleshores més val que acabi d’escriure i em posi al llit, el meu cos i la meva dona ho agrairan de debó.
