Carta oberta a la direcció d’ERC

Ho he de confensar, tot i que no vaig anar a votar, em vaig alegrar del vostre resultat electoral en les passades eleccions autonòmiques i vaig tenir la lleugera confiança que s’obria una nova etapa política al Principat, però tot se’n va anar en orris el dia que decidiu pactar amb els socialistes i els d’Iniciativa per Catalunya. Es va veure que la vostra experiència municipal en ajuntaments de l’entorn de Barcelona no havia servit per res. A partir d’aquell moment veu deixar de tenir les mans netes. Us les veu embrutar amb persones que s’anomenen progressistes i d’esquerra, però que alhora de la veritat havien portat –i portaven- un política prepotent i havien despersonalitzat el teixit social de comarques com el Baix Llobregat, el Barcelonès, les dues del Vallès o el Maresme. L’alternativa no era tampoc pactar amb els convergents. Arribats aquest estat, considero modestament que l’única alternativa possible era quedar-se al marge del govern i haver jugat amb les dues forces majoritàries. Era l’única manera possible de saber utilitzar la clau que ara heu perdut.

El segon gran error la dimissió de Carod-Rovira, com si hagués comès un delicte, però veu tancar files en un tripartit que no arrancava i és que encara no ha arrancat, tot i l’elaboració del projecte d’estatutet.

[@more@]

Amb el tripartit heu tingut una errada de càlcul estratègic, heu volgut actuar com si el Principat fos una nació normal, per això la vostra reforma d’estatut passava per tres eixos fonamentals, el finançament, la construcció de l’Espanya plural i la transversalitat del catalanisme. O sigui, una manera molt súbtil d’aigualir les aspiracions d’autogovern.

I en el vostre subconscient barrinava la idea d’eliminar Convergència, tocada por no estar al govern, i també amb la idea d’eliminar del mapa als socialistes i esdevenir una força hegemònica al país. Fer d’Euskadiko Ezquerra, sense comptar que aquesta fórmula havia fracassat a Euskadi i que estava superada per l’independentisme a casa nostra, però estàveu –i encara esteu- enlluernats en liderar la fi del conflicte Catalunya/Espanya. Arguments amb els que heu fet callar les veus crítiques de la vostra militància.

També heu basat el vostres arguments amb el tarannà obert de Zapatero, però fins i tot ell també us ha deixat fora de joc.

I és que el Principat no és una nació normalitzada, viu immers en una situació colonial difusa i això fa que molts catalans no se n’adonin, però Madrid i Espanya és conscient d’això i ens ho recorda de tant en tant. L’autonomia no és sinó una concessió de l’Estat per gestionar una part del territori d’una manera descentralitzada.

Per tant, aquest no ha de ésser el full de ruta d’una organització que es defineix com a independentista. I el 16% del vots havien d’haver servit començar a endegar un procés d’alliberament en lloc de jugar a dretes i esquerres.

El tercer gran error, jugar a la negociació amb la idea que parlant la gent s’entén, però en política aquesta premissa és errònia. En política, la negociació és basa en mesurar la força que tenen les parts en litigi. I vosaltres heu perdut pistonada en el moment que cadascú ha anat per lliure a defensar la decisió del Parlament.

Un cop heu perfilat la vostra aposta estratègica i heu vist que les decisions del Parlament s’estronquen a Madrid, i que aquella unitat de defensar l’estatut al parlament espanyol s’ha evaporat, ja que tothom anat per lliure. Com podeu desenvolupar el pacte del Tinell amb forces polítiques que us han deixat fora de joc?

És una cosa que no s’entén per moltes justificacions que doneu.

Un dels propers conflictes que podeu tenir és qui anirà a promocionar la cultura catalana a Frankfurt. O ja no teniu memòria de la frustracions sobre el reconeixement internacional de les seleccions nacional de Catalunya.

Després de tot això, i sobretot perquè l’estatutet us ha deixat ko tècnic, abandoneu el Govern si encara teniu dignitat.

I us ho dic com a persona que aspira que la nació catalana tingui un estat propi i em sap molt de greu que amb el nom de l’independentisme esteu escrivint una altra de les nombroses pàgines negres de la nostra història.

Si encara teniu dignitat, sortiu del Govern i encapçaleu un projecte real d’alliberament nacional. Abandoneu avui el pragmatisme, doneu un cop fort a la taula i jugueu a fer política independentista, combinant la vostra actuació al Parlament amb el rearmament polític del moviment associatiu del país, segur que és l’únic camí possible per cercar les complicitats necessàries per assolir la plena sobirania com a poble.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Carta oberta a la direcció d’ERC

  1. Salvador diu:

    El sou i la cadira no els permet ser conseqüents amb allò que diuen i prefereixen mantenir el tripartit amb respiració assistida.

    Salut.

  2. Tristany diu:

    Sortir del govern per deixar-lo en mans dels regionalistes?, no és això premiar qui ha venut Catalunya?.
    Salvador, ERC té la cadira assegurada. És CiU qui ha traït Catalunya per intentar recuperar el poder. Trist i vergonyós!

  3. Alenar diu:

    El que és trist i vergonyòs és que un partit que s’autonomena independentista jugui a ser regionalista. De Convergència, ja sé com són i no em sorprèn la seva trajectòria, per tant no em preocupa.

  4. Tristany diu:

    D’acord Alenar, de quants tancs disposes?, jo de cap. Què proposes?.

  5. alenar diu:

    Us han fet el llit, no sé que espereu per dimitir del Govern? Encara voleu governar a les ordres de ZP o Montilla? Ho tenen tot preparat per si dimitiu o no, llegiu aquest article: Fi de la volada de Coloms d’Alfons Quintà, amb informació de primera mà: http://www.avui.com/avui/diari/06/gen/24/139810.htm

  6. Molt bé, Cotlliure, per què serà que el signaria sencer aquest teu post?
    Altra cosa: tancs no, però anti-tancs els que vulgueu…

Els comentaris estan tancats.