Volem un Estat. Exercim com a nació lliure

No estic penedit de no haver assistit a la manifestació. D’ençà l’any 1971, sóc conscient que pertanyo a la nació catalana, i estic fart de de cridar “Som una nació”. Vull un estat, vull exercir de ciutadà en una nació catalana lliure, reunficada i solidària. Aquest és el meu objectiu i per això vaig anar a la manifestació del dia 11, tot i que m’hagués agradat més el lema d’Independència que el d’autodeterminació.

I no he anat també, perquè no puc manifestar-me amb aquells que han traït el meu poble, ja no parlo de CiU, que ja me’ls conec prou bé, sinó d’aquells que van enganyant al poble, dient que volen la sobirania, però redacten estatutets que ens hipotequen a pertànyer a una Espanya Plural, quan fa anys i panys que això ho havíem superat. L’ex-alcalde i patriota, en Daniel Cardona, ja ho va dir l’any 32.

I no he anat a la manifestació perquè hi haurien titulars com aquests:

“Decenas de miles de personas apoyan en Barcelona el Estatut salido del Parlament”La Vanguardia

“Unas 100.000 personas se manifiestan en apoyo al Estatut en Barcelona “El País

“Miles de personas se manifiestan en Barcelona a favor del Estatut” .EFE al Diario de Cádiz

Cientos de miles de personas apoyan el Estatuto en Barcelona. Reuters

[@more@]

Ja sé que TV3 i els diaris de casa han fet una lectura més assenyada i més correcte amb l’espirit de la manifestació, especialment Vilaweb: L’independentisme pren Barcelona, però nosaltres ja ho sabem, però es tractava de vendre el producte i els que han quedat molt bé de cara Espanya són els d’ERC.

Tot això ja ho vaig predir en articles anteriors, parlava la veu de meva experiència i no m’he equivocat.

Felicitats a tots els que heu anat a la manifestació, perquè ho heu fet de tot cor i com a una forma de cabreig i indignació, però ara cal demostrar-ho en el moment de votar o si no tot allò que es pugui haver guanyat avui se’n va en orris.

Als d’ERC només els hi puc dir, que vagin en compte, ja que si accepteu l’estatutet tota aquestes persones de bona fe que s’han manifestat avui se’n recordoran de vosaltres el dia de les votacions. Si el vostre vot és negatiu, tal com esperem i desitgem molts, el que heu de fer és marxar del govern. No teniu cap mena de legitimitat per continuar formant part del tripartit, quedar-se voldria dir que preferiu més viure del “cuento” que la llealtat a la notra nació.

No em preocupa quedar-me sol amb les meves dèries, perquè tinc molt clar quin és el meu compromís com a català i això no vol dir anar en contra de les altres nacions, ja que són elles les que no em deixen exercir com a ciutadà d’una nació lliure.

Per cert, les xifres de Contrastant són les que s’apropen més a la realitat. Són persones serioses i em mereixen tota la meva confiança.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a Volem un Estat. Exercim com a nació lliure

  1. No està sol, Carles, encara en som uns quants que pensem això mateix que has expressat.

  2. la kaputxa diu:

    Deixo una pregunta a l’aire:
    Un estat català resoldria el problema social d’explotació de la classe treballadora catalana? O només volem resoldre el problema nacional d’ocupació del nostre poble? Si és així, deixem constància de quin estat volem.
    Salut!

  3. la kaputxa diu:

    Només dir a en Pere que sí, que és l’hora de combatre amb el cap, però no a qualsevol preu, no venent-nos.
    Vagi bé!

  4. Tarannà diu:

    “La kaputxa”, per suposat que un Estat català no resoldria la qüestió de l’ordre social així com així, doncs no té res a veure amb la problemàtica nacional, dic jo vaja. Ara bé, es poden fer compatibles amdues coses? Sí, però seria embolicar massa la troca. Jo proposaria, en un moment donat, anar en aquest sentit pam a pam. Si ja costa mantenir la unitat en un aspecte, imagina’t en els dos alhora…

  5. horitzó diu:

    Completament d’acord amb que és vergonyosa la manipulació que s’ha fet de la manifestació.

    També coincideixo amb tu que si Esquerra no demana el NO, rotundament i sense matisos, molts ens sentirem estafats.

    Discrepo sobre si cal trencar el tripartit. Si els socialistes el trenquen, allà ells. Però si Esquerra el trenca, on anem? A un futur tripartit (per seguir igual, no cal fer espectacles); a un pacte ERC-CiU (abans podria creure-hi, d’un mes cap aquí ja no hi crec) o al suïcida PSOE-CiU a Madrid i a Catalunya?

    A aquest país li costa entendre que governar junts no és ser una coalició: Esquerra pot votar NO a l’estatut i seguir governant amb el PSC, perquè és (ara per ara) la menys dolenta de les opcions.

    No crec que sigui el teu cas, però molta gent exigeix a Esquerra que trenqui el tripartit esperant només que els convergents tornin a la Generalitat. I molts ho firmarien encara que fos amb el suport del PP. Un bon exemple de quan el poder compta més que els ideals.

  6. cotlliure diu:

    Ja m’he adonat que no estic sol, que no sóc una cosa estranya. Gràcies.
    El meu objectiu és un estat on és practiqui la justícia social i la solidaritat, i que estigui viure en harmonia amb l’entorn. Ja sé que totes aquestes paraules són ambigues, però estan en el meu full de ruta. Des d’aquesta perspectiva m’he posat a caminar cap a la Independència. I com diu la cançó del Ll. Llach, quan arribem a Itaca, encara haurem d’anar més lluny.

  7. oriol diu:

    No estàs sol,
    no tingues por,
    ja ningú embrutarà el teu cos.
    No estàs sol,
    no tingues por,
    ja ningú destruirà el teu cor.
    Obrint Pas

Els comentaris estan tancats.