“Ara podrem difondre la tasca de govern”, és el que deia el molt honorable president l’endemà del passat 30 de setembre, però es veu que aquesta frase ha restat en l’oblit.
I no s’entén, perquè des d’un punt de vista de mercat informatiu, l’estatutet no fa créixer la venda de diaris, més enllà de les persones que ja el comprem habitualment.
Però és veu que s’ha entrat de ple en practicar un periodisme de declaracions i contradeclaracions amb un tema que dóna molta morbositat, en el sentit de recollir a veure qui la diu més grossa. Per això, l’Espanya profunda dóna joc per practicar un periodisme fàcil, en recollir les animalades que diuen uns i altres. Així aviat es fa el diari, i s’omple de seguida els informatius.
La majoria de periodistes del meu país, es creuen que viuen en una comunitat autònoma que encara no ha trobat l’encaix amb el que ells identifiquen que és el centre de la seva nació, tant és així, que dediquen més pàgines i hores d’emissió d’allò que diuen els líders de l’oposició d’aquell anomenat centre, que del que passa realment al si del meu país. D’això diria provincianisme mediàtic. Un triste exemple fou el tractament de TV3 a la mediàtica convenció popular, fins i tot, com a primera notícia dels informatius.
[@more@]
Aquest provincianisme mediàtic està tan present en els mitjans de comunicació d’una part de la meva nació que s’han oblidat, en moltes ocasions, que existeix un president i una tasca de govern. Ara bé, es dediquen a parlar de trepijocs sobre enquestes i com no saben de que escriure sobre la província escriuen al dictat d’aquell que ideològicament tenen més proper. Prefereixen recollir aquest tipus d’informació, ja que si graten una mica se n’adonen que en lloc de difondre la tasca de govern haurien de parlar de la disbauxa que existeix al si de les diferents conselleries. I això que hi han temes per donar i vendre, i no estem parlant de papers de fa 23 anys, sinó de coses del dia a dia.
El titular de primera pàgina d’El Punt (6-3-06), : “Governar el tripartit és més difícil que fer l’amor en un Simca 1000”, declaracions del conseller Nadal a l’escola d’hivern del PSC. Un titular que dóna peu per començar a desplegar l’agenda temàtica i parlar de la tasca de govern. Només afegir que és una portada digne per conservar a les hemeroteques i que cadascú tregui les conclusions que vulgui.
Per acabar, remarco que els problemes reals de la meva nació es veu que no són notícia, com tampoc no són notícia aquelles organitzacions que plantegen els dèficits de la ciutadania o fan coses pel país però això sí quan hi ha temes típics que recollia aquell antic diari com “El Caso”, comencem a conèixer que la nostra nació té comarques, pobles, barris i persones.
