No acabem de funcionar amb clau de país

Acabo de fer una llambregada per l’espai català a la xarxa i me n’adono que cada cop més que si encara existim com a poble és per la tasca silenciosa i voluntarista del teixit social. Persones i/o grupets de persones que treballen dia a dia en mantenir viva la catalanitat.

Ahir eren els del punt Cat, avui és la CAL i demà seran uns altres. Tota aquesta lluita disseminada pel país no acaba de confluir en un gran moviment que ens obri el camí cap l’alliberament nacional.

Anem tapant forats, com podem, però sense aixecar el cap. Els polítics de l’arc parlamentari i els periodistes orgànics viuen a esquenes de tot aquest teixit social. Tot i així, imposen la seva agenda temàtica. I allò que discutim al cafè o a la feina, és si ERC dirà sí o no a l’estatutet. Allò que discutim és si tal polític ha dit això i tal altre ha dit allò. Mentrestant la CAL ens planteja sens embuts que només hi ha un camí davants els estatutets, és el camí de l’Estat independent i sobirà.

[@more@]

Globalment tornarem a cridar un altre dia Independència o Som una nació. Ara ja no es dirà l’efecte Gran Via, sinó l’efecte del Palau i després tothom a casa a veure-les venir. Haurem cridat molt, però després alguns dels que cridaven votaran Sí a l’estatutet. Tota aquesta comèdia ja me la conec, l’ha he viscut des de que tenia 14 anys. I com sempre passa… i tal dia farà un any. I tornarem a començar, i tornarem a caure amb els mateixos errors.

I és que no acabem de funcionar tots plegats amb clau de país.

M’agradaria que es trenqués aquesta inèrcia, per a fer un pas endavant i que veritablement tremolessin tots aquells que ens ha posat en aquest atzucac.

De moment no fem por a ningú, per això Madrid amb la complicitat de l’arc parlamentari català s’han rigut de tots nosaltres. Cosa que no faran amb els bascos. La manifestació de dissabte a Bilbo ha estat una veritable exhibició força i Zapatero no s’ha atrevirà a dir, alegrament amb el seu tarannà, que donarà suport a la voluntat dels bascos, va molt en compte amb el que diu sobre ells.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a No acabem de funcionar amb clau de país

  1. karbeis diu:

    No es pot ser tant pessimista, Cotlliure. La societat es mou, i gràcies a tot el merder que vivim, cada vegada hi ha més independentista.

    Endavant, i a seguir construïnt una Catalunya lliure i sobirana!

Els comentaris estan tancats.