Els nous rics i mal gestors de l’esfera pública

Sembla ser que els nous consellers del
bipartit, una de les primeres coses que han fet és pujar-se el sou (informació
que encara no he pogut contrastar), però si que recordo que la Manuela de Madre
i els seus companys de partit es van pujar el sou quan van accedir a la
governabilitat de l’Ajuntament de Santa Coloma. Aquests indicis serien un bon
començament per obrir una línia d’investigació periodística. L’evolució dels
sous de regidors, regidores, alcaldes, alcaldesses i càrrecs públics de
l’Administració pública sota l’etiqueta socialista. Una altra línia
d’investigació periodística seria de veure com moltes d’aquestes persones
perduren en els seus càrrecs des de la implantació del sistema de partits o com
han passat de càrrecs electes a tenir un càrrec en l’escala de funcionaris de
l’Administració. I naturalment, com d’algunes persones no han exercit una feina
fora de l’Administració. Segur que ens portaríem moltes sorpreses.

Fa temps, en una conversa informal amb el que era alcalde del PSC del
meu poble sobre aquests temes i molt concretament sobre el salari em va
justificar el seu salari i el dels seus companys regidors i regidores pel que a
la dedicació. Em va venir a dir que la tasca de l’Alcalde era de 24 hores al
dia i que això tenir un preu, però li vaig voler fer veure que la
responsabilitat de liderar el municipi no havia de comparar-se amb la d’una
feina qualsevol, ja que s’havia d’entendre com una tasca voluntària que ell
havia acceptat al servei de la comunitat i que en tot cas hauria de cobrar un
salari com el que tenia en la seva vida professional. Em va tractar d’il·lús.
Tot i que li vaig posar l’exemple d’en Daniel Cardona, alcalde durant el temps
de la república i que sembla ser no cobrava ni un real per la seva dedicació a
l’alcaldia.

[@more@]

Parlo en veu alta sobre aquestes coses, perquè
en les eleccions municipals de 1999
al veure poble vaig viure en
primera persona un fet curiós. El socialistes governen Sant Just Desvern d’ençà
l’any 83 i resulta que en les del 99, a una taula per escrutar estaven perden
les eleccions. Era una disputa emocionant que es vivia des de l’Ateneu on
s’havia reunit molta gent, alguns d’ells amb càrrecs de confiança socialista
que veien perillar la seva feina i que se’ls
veia deprimits i enfonsats, però aquella taula va canviar el resultat i
paral·lelament també van canviar de cara. Aleshores vaig reflexionar, tant de
bo el meu sou no depengui mai d’unes eleccions.

I mal gestors, per què? Una altra línia
d’investigació periodística que s’hauria d’obrir és la d’homogeneïtzació del
país, del paisatge, del tramat urbà i la política municipal. Allò que és valit
per Cornellà o Barcelona és vàlid per a tots el municipis amb govern
socialista. D’aquesta manera s’ha despersonalitzat el país.

Aquesta homogeneïtzació és fa des
d’empreses o entitats que fan programes
estandarts. El més sonat és quan es va fer el pla estratègic de Sant Just
Desvern, que es va vendre com a una eina participativa, en el que vam
participar molta gent de la trama social del poble, i amb molta mà esquerra
feien veure que la gent participava en el futur del poble, però després va fer
el que van voler. Encara recordo com vam rebutjar la idea de ciutat i al final
va quedar el lema de Sant Just, poble-ciutat.

He dit tot això, perquè en lloc de practicar
un periodisme de declaracions i contradeclaracions, estaria bé començar a
practicar un periodisme de compromís social, perquè la societat se n’adonés cap
a on camina la política anomenada d’esquerres en aquest país i no ho dic per afavorir a la
dreta. Ho dic en el sentit, de retornar la confiança amb la política
participativa i no deixar els afers públics en mans de qualsevol.

Ho dic també, perquè les Candidatures d’Unitat Popular allà on són han donat un exemple de transparència de la seva tasca municipal i estan demostrant que des d’una opció d’esquerra i independentista es pot fer política.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.