“Qui no estigui al servei del poble de Catalunya, botifler!”

La immensa majoria de la classe política,
periodística i els anomenats intel·lectuals mediàtics han de fer una profunda
reflexió i autocrítica. No en la direcció de mesurar el seu catalanisme, sinó
en la concepció de país que volen i el que fan realment per assolir els seus
objectius. Dic això perquè penso modestament que s’han oblidat del país i es
dediquen més a perpetuar-se i reproduir-se per consolidar el seu estatus
social.

L’esfera pública on s’han
instal·lat no és digna d’ells per la seva manera de manifestar-se i actuar. No
se n’adonen que estan jugant d’una manera o altra amb sentiments de milers i
milers de persones, i d’altra banda, estan empobrint el país pel que a valors.

Ja no parlem de la llengua
i del llenguatge (de baixa qualitat), sinó de les actituds i dels compromisos
públics que prenen davant de les masses. En aquesta línia no m’estranya que els
programes mediàtics com “Alguna preguna més” o “Polònia” funcionin davant
l’audiència i és molt trist per a una societat que s’autoqualifica d’adulta i amb ser nivell cultural, que això
sigui així.

[@more@]

Encara és molt més trist
que polítics, periodistes i els anomenats intel·lectuals mediàtics puguin viure
amb sous desortbitats de les classes populars, ells són els nous rics de la
societat del segle XXI.

Per totes aquestes
qüestions he estat callat aquests dies i ensopit de la trista imatge que estan
tota aquestes persones a través del mitjans de comunicació. Uns mitjans que
necessiten aquesta classe política i aquests intel·lectuals per omplir els seus
espais sense cap mena d’esforç, ja que els donen la feina feta.

En aquest gran circ, la
discrepància resta diluïda com a un fet anecdòtic i és considerada com a
antisistema, com a provocador o una persona anclada en el passat i que no
evoluciona o el que és mol trist, et tracten de dictador o intolerant per voler
imposar les teves idees, i aleshores fan una apologia de la democràcia i et
pregunten a qui representes i amb quants vots comptes. Aquesta és la teva
cotització i com no et formes part fora de l’escena pública.

Com a recurs, només en
resten les paraules, el meu compromís pel país, els meus valors de solidaritat
i respecte amb el meu entorn, per això crido ben fort, en aquest moments contra
tota la farsa de l’estatut i les seves conseqüències col·laterals. Crido ben
fort perquè no em faran callar ni avui ni l‘endemà del 18.

I crido ben fort i us miro
a tots vosaltres polítics, periodistes i intel·lectuals de poca monta:
Botiflers !!

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a “Qui no estigui al servei del poble de Catalunya, botifler!”

  1. cotlliure diu:

    Cadascú, que faci la seva reflexió

  2. yogui diu:

    Bravo !

    si sr. tota la clase política catalana ens ha venut … per uns quants vots, i amb l’afany de perpetuar-se al poder, SI SENYOR !

    i bonvolgut Josep, jo no m’atraviria a dir, que el 90% dels catalans són botiflers (tampoc crec que ho digui en Cotlliure), però que vivim ‘a la parra’ no sabria dir … i la qüestió és que ens ho creiem tot. Qui ha llegit el nou estatut? Qui l’ha comparat amb l’anterior?

    som creduls! i la clase política catalana uns botiflers!

  3. bacus diu:

    la política es una feina més i per tant, el seu principal objectiu és que ells mateixos es pugin el sou.
    Hi ha molts pocs polítics que tinguin la intenció de fer una feina altruista pel bé de la comunitat i si en surt un la maquinaria dels partits, els fa tocar de peus a terra
    -No estem aquí per canvia res, senzillament viure de puta mare a base de sous estratosfèrics, dietes, cotxes-oficials, i viatges pagats per tot el món.
    La prova més clara es que no hi ha limitació de mandat, ni pels alcaldes ni pels presidents.
    Si així fora al menys els últims 4 anys serien per fer història, i realment intentar millorar les coses, però no des de el 1er al últim any només amb l’objectiu de la reelecció.
    I el resta del star-system com depen del diner públic, es dedica a caure bé a qui tingui el poder.
    Són una clase política del més conservadora siguin de “dretes” o “esquerres”, l’objectiu és conservar els privilegis.

  4. cotlliure diu:

    Visca la peixatera!!

    opinió . Director de Vilaweb

    VICENT PARTAL..

    Que aquest país té un problema greu en els mitjans de comunicació, és una cosa irrefutable. Dit que s’entenga: el nivell d’espanyolisme a la sang dels diaris nostres, dels seus periodistes i directors, supera de molt el nivell d’espanyolisme del lector corrent. De molt i molt. I en campanya hem tingut un exemple que espere que ningú em qüestionarà: quan uns xicons insulten Arcadi Espada a Girona tothom els presenta com uns intolerants independentistes violents que cal rebutjar. Quan, en canvi, les peixateres, pollastreres i altres venedores de l’Hospitalet escridassen el capo del PP, passen a ser unes heroïnes. Caram, és ben curiós, això. He de creure que si les venedores del mercat hagueren brandat estelades serien perilloses? Perquè aquesta, la bandera, és l’única diferència que sé veure entre el comportament dels xicots de Girona i el de les xicotes de l’Hospitalet: elles no portaven estelades. Sí, ja ho sé, que l’Espada també ha denunciat agressions i que la Prego (la que cridava «a por ellos!!» en les manis de Madrid) ha convertit l’episodi gironí en una mena de kale borroka terrorista, però els Mossos neguen la seua història i, per tant, supose que ells, que sempre fan cas de la policia, n’haurien de fer cas ara, també.

    Construir la realitat és un exercici que els mitjans de comunicació de masses han fet des de sempre a favor dels seus interessos particulars o ideològics. No cal que ens enganyem. I la realitat que ells presenten és també realitat, és una part de la realitat. El problema és que l’altra part de la realitat, la que molts vivim cada dia, té poquíssims llocs on expressar-se i viu un entorn mediàtic hostil, com a mínim en els grans mitjans.

    http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1936975

Els comentaris estan tancats.