S’ha deixat el país en mans d’Espanya

Amb la idea de voler fer pedagogia a Madrid, s’ha oblidat de fer-la al país. Ni Convergents ni socialistes ni els pseudoindependentistes d’ERC han tingut ni tenen una concepció clara del país.

Es va voler evitar el leurroxisme amb la fusió del PSC-PSOE però seguint les directrius de PSOE, ja que els socialistes catalans se’ls ha marginat a poc a poc. S’ha volgut evitar un conflicte social que aplaudeixo però s’han equivocat en la manera de fer-ho, ja que en el fons no s’ha aconseguit integrar la totalitat de la immigració dels anys 50 i 60. Ho veiem si fem una passejada per l’àrea metropolitana barcelonina. I ara ens hem adonat amb la poca participació en el referèndum sobre l’estatutet. Són persones que no se senten seu el projecte autonòmic, només cal observar la projecció de vot i partipació en les eleccions a les Corts i al Parlament.

Les campanyes de normalització lingüística tampoc no han ajudat a la integració. El bilingüisme com afirmaven els sociolingüístes ha enfortit la llengua forta, que era l’espanyol, mentre que el català esdevenia la llengua de l’administració en tot el seu àmbit. No fa gaire un programa de TV3 que reflectia la vida d’un barri de Cornella de Llobregat, ens adonàvem que llengua de comunicació a l’àrea pública era l’espanyol, la llengua que escolto als bars universitaris és majoritàriament espanyol.

En el fons són persones que majoritàriment votaran una opció catalanista perquè no se senten representats ni Convergència a la que veuen com els “señoritos” i s’ho han guanyat a pols ni tampoc opcions de cert tarannà “esquerranoso”, tot i la transversalitat que propugnen els d’ERC, això no vol dir que hagin excepcions, però són molt poc representatives.

[@more@]

Dins d’alguns ambients de la immigració dels anys 60 ja es van enfadar amb el PSC perquè els càrrecs que es van repartir el tripartit no havia masses cognoms d’origen espanyol.

Amb la prudència d’evitar un conflicte social i lingüística, ningú (globalment) fins aquests moments han tingut la gosadia de fer pedagogia al si del país, ni a l’escola, ni a l’institut, ni a les facultats ni als centres de producció. Ara ens trobem en una societat molt fragmentada si afegim les noves onades d’immigració, pel que fa a la idea de país.

ERC des del poder ha apostat per la transversalitat però ha fracassat rotundament, ja que aquesta aposta s’ha de fer des de la base primer i després des del poder. S’ha de generar una cosmovisió de país amb l’objectiu de demostrar que la majoria del país es faci seu allò que sona en català. Cal fer-lis veuere que el país són ells i no un patrimoni exclusivament dels ells anomenen “señoritos” o de les dretes catalanes. Cal fer-lis veure, que aquest país que és el seu tampoc no el defensaran els PSC ni molt menys els PP, ni tampoc com s’ha demostrat ERC.

Cal fer-lis veure que són ells els que s’han d’anar fent més seu el país, el nostre país. Un país format per homes i dones autòctons i d’altres indrets de la península i també d’altres llocs del món. Un país que vol sumar des de la personalitat i la cultura pròpia.

Amb la prudència de tots plegats, han deixat el país en mans d’Espanya i no deixarem mai de ser una província espanyola amb una certa particularitat folklòrica, si no fem pedagogia al si de la nació.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.