La Flama del Canigó, símbol de resistència i anhels de llibertat

Bona gent,

De nou us portem des de la Catalunya del Nord la Flama del Canigó per a encendre els focs de Sant Joan a tots els Països Catalans.

Enguany celebrem la seva transmissió ininterrompuda durant 40 anys pel Coll d’Ares. Retem homenatge als Pares de la Flama a l’Osona i al Ripollès i en particular doncs al Sr. Martí Cassany de Vic, «responsable de l’organització general per tot Catalunya» el 1966.

Fem un balanç i renovem el compromís: què impliquen 40 anys de fidelitat a l’esperit de la Flama a banda i banda del Pirineu?

És la flama de la tradició pel solstici d’estiu, a l’entorn de ritus pagans nascuts del respecte ancestral a la mare terra; ha d’incentivar arreu la lluita indefugible pel desenvolupament sostenible.

És la flama de la resistència, dipositada tot l’any al Castellet a Perpinyà on foren torturats els herois de la lluita contra la mutilació de Catalunya per l’annexió francesa el 1659.

És tanmateix la flama de l’amor i de la pau vinculada per l’espiritualitat cristiana.
El Canigó inspirà al segle XI l’abat Oliba, promotor de «Pau i Treva» i del concepte de pàtria a les nostres terres, així com inspirà al segle XX els poemes patriòtics més emblemàtics de Mossèn Jacint Verdaguer. Els anys 60 patriotes nordcatalans, mantenidors d’aquest ideari mil·lenari feren de la flama «abans signe de divisió i de guerra» un «signe d’unió, d’amor i de pau».

[@more@]

És doncs la Flama que ens uneix de Salses a Guardamar, d’Andorra a l’Alguer, de Fraga a Maó, la flama d’una nació de 12 milions que legítimament aspira als mateixos drets que les altres nacions europees, a la reunificació i a la sobirania.

Al nord ens empeny a reivindicar la identitat negada – com ho vam fer l’any passat amb èxit quan volien suprimir la denominació «Rosselló» a canvi de «Septimanie», – a defensar l’ensenyament del català actualment amenaçat a la universitat de Perpinyà, a denunciar les maniobres de les autoritats franceses en contra de la «Trobada» al Canigó una setmana abans de Sant Joan, per tal de limitar l’accés legítim, lliure i popular al «cim i far de la nació». No suporten que la Flama sigui el símbol de la unitat dels Països Catalans.

Per consegüent en aquesta nit festiva de pau, alegria i germanor ens hem de comprometre a difondre participativament l’esperit de la Flama, a reafirmar els anhels de llibertat.

Visca la Flama del Canigó! Visquin els Focs de Sant Joan! Visquin els Països Catalans!

Associació «Flama dels Països Catalans»

Escampeu la flama

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La Flama del Canigó, símbol de resistència i anhels de llibertat

  1. ruc diu:

    em dic Joan i no vull penjar-me cap medalla pero la via almogaver és la unica

    http://barcelona.indymedia.org/media/all/display/26872/index.php
    http://barcelona.indymedia.org/media/all/display/26871/index.php

    los cachorros de pujol anem a la guerra… 74 pq nos avis han mantigut llurs flames, i la revolució a impregant……. els pares són els del “cochezito, casita” com deia la genial federica montseny, pero la generacio posterio 30+ esta calenta no diguem la que te 16+

  2. ruc diu:

    sino voteu ERC i altres merdes l’anarkisme internacional ens farà lliures començant pel asalt a la generalitat… la resta són somnis no realitzables…………

    la ak-47 sempre s’imposara a una ploma mont-blanc, per tant accepte-mo i enlairem el que ens farà lliures…

    Jo em nego a morir amb el passaport de reino de españa i fare tot el possible fins i tot jugant-me la vida,,,,

Els comentaris estan tancats.